algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Fugir de Belgrad

No és bo de fer pronosticar un futur de pau i de prosperitat a l'autoproclamada república de Kosovo. És un espai on es concentren problemes de l'índole més variada, polítics, econòmics, socials, i en el qual la mera supervivència haurà de ser internacionalment subvencionada durant molts d'anys. En alguns sentits, la independència podria plànyer futur a la nova república. D'altra banda, la legalitat internacional, que ha invocat el ministre Moratinos, li pot obstaculitzar el camí. En l'àmbit internacional, la legalitat no sempre encaixa en la legitimitat, i en el cas de la proclamació d'un nou estat, aquesta disfunció molt sovint arriba a cims impensables d'absurd. En el fet que una determinada comunitat no pugui assolir la independència si no és amb el ple acord de les dues faccions de l'Estat que les engloba, s'hi expressa una complicitat impúdica amb el més poderós. (És possible que Moratinos hagi condemnat tan dràsticament el nou estat i hagi manifestat la negativa del seu govern a reconèixer-lo perquè, en època electoral, aquest reconeixement hauria estat dinamita en mans dels artillers del PP? No és propi d'una persona com ell emparar-se en la legalitat internacional davant la legitimitat de l'aspiració dels pobles a perviure.)

La majoria de les anàlisis més difoses a Espanya sobre la proclamació d'independència de Kosovo, haureu vist que prescindeixen de la voluntat de les persones més directament afectades, aclaparadorament manifestada mitjançant els seus representants parlamentaris. Algunes cròniques han ridiculitzat aquesta voluntat. (TVE, per exemple, presentava el cas d'un ciutadà de Prístina que, tot celebrant la independència, no era capaç de raonar les bondats de la nova situació -com si tots els espanyols fossin capaços de raonar la seva negativa a la independència, posem per cas, del País Basc.) Aquí, i no només aquí, s'ha tractat amb una desconsideració fora mida l'holocaust que suposa per als kosovars fer part del mateix estat que n'havia planejat l'extinció, sobretot quan tenen coneixement per les eleccions recents que una bona part de Sèrbia no ha canviat gaire. Només des de la perspectiva de la por a l'extinció a mans de Belgrad s'ha d'entendre que un poble elegeixi un futur tan problemàtic com el que se li presenta. Davant d'aquesta realitat, la prevenció general a l'aflorament de nous estats no pot prevaler per damunt de la voluntat dels pobles a desenvolupar-se en llibertat, atenent, sobretot, al fet que la creació de nous estats ha generat els únics àmbits possibles de convivència on el món havia permès les majors calamitats de la crueltat humana. En els estats que no garanteixen aquesta seguretat i aquest desenvolupament en llibertat de tots els seus pobles, sempre hi haurà qui triarà la independència, per més que sia un via crucis.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris