algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

Calidoscopi

En més d'una ocasió hem manifestat des d'aquesta columna la bona salut que manté la nostra poesia. I també hem apuntat diverses vegades que tenim el futur -el de la parenta pobra, volem dir- ben assegurat gràcies al sorgiment continu de veus joves que posen el seu granet d'arena per tal d'anar ampliant la llista de noms a tenir en compte. Veure que les noves generacions empenyen fort és un símptoma que va més enllà de l'estricta normalitat creativa, ja que suposa un valor afegit a la dinàmica de la poesia i, per extensió, de la literatura en general. És clar que no tots els inicis resulten positius i reveladors d'unes bones aptituds per al conreu de la paraula: també es publiquen de tant en tant alguns llibres que segurament responen més a interessos allunyats dels cànons que han de diferenciar la qualitat literària d'allò sobrer, clarament dolent, si no volem convertir l'art d'escriure en un totum revolutum sense ordre ni concert. Evidentment hi ha tantes formes i estils de fer literatura com escriptors, però em sembla que s'han d'exigir uns mínims a l'hora de publicar.

Parlant de publicar, sempre he pensat que els premis són una bona via d'accés, directa i amb un punt afegit de promoció, per als joves que comencen i no disposen de cap padrí que pugui avalar la seva obra. Crec que aquest és el cas d'Edgar Alemany, que amb el seu llibre titulat Calidoscopi (El Gall, 2007) va resultar guanyador del premi Art Jove de Poesia 2007, una bona iniciativa que ofereix l'oportunitat de descobrir nous talents en diferents arts com la literatura, la dansa, el còmic, el disseny... Segurament l'autor, en el supòsit d'interrogar-lo al respecte, voldria que aquest, passats els anys i amb un grapat de títols al carrer, fos el seu pitjor llibre -quants escriptors no han refusat les seves primeres obres!-, però hi ha algunes coses que ens fan pensar que, al darrere d'aquests versos, s'entreveu una clara voluntat d'esdevenir poeta, la qual cosa demostra una ambició sana i necessària.

Calidoscopi es pot resumir com el primer poemari d'un jove -i tan jove!- menorquí que ausculta els batecs del seu món i intenta deixar per escrit les reflexions que li suggereixen, entre d'altres temes i motius, la pròpia singularitat, els enigmes de la creació, les ambivalències del desig i de l'amor, l'escriptura com a forma d'anàlisi de la realitat, la passió per la lectura i la música... Precisament el fet que Alemany tengui una sòlida formació musical deu ser la causa d'aquest ritme ben aconseguit que podem trobar en molts dels poemes. Els versos no s'entrebanquen i es pot percebre una fluïdesa rítmica que permet una lectura plaent i gairebé sense destorbs. Trobam dos nivells d'escriptura: un, sintètic i conceptual, que basa, a partir d'un parell de versos, la seva força en la riquesa d'algunes imatges efectives; l'altre, l'elaboració d'un discurs molt més meditatiu que allarga la trama dels poemes per oferir-nos més informació i fer-nos més partícips de les quimeres del poeta. En efecte, no podem qualificar aquest poemari de gran llibre, però cal donar temps al temps. Sobretot perquè l'autor coneix els instruments i els materials adequats per arribar a fites més importants. I sap quin és l'objectiu: «Estudiarem la fenomenologia / dels nostres esperits, serem, / per un moment, Heidegger, / en un bany de metafísica». És a dir, escriure la vida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris