algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
12°

Un estímul, però massa tard

Res no és com fa tres anys, almenys a Franca. Quan el 2004 els francesos varen votar en contra de la nova Constitució Europea, pareixia que no hi havia res més important. Aquesta setmana passada, amb el mínim de rebombori, el Parlament francès ha aprovat el Tractat de Lisboa, la versió nova i descafeïnada d'aquella Constitució, per una majoria abassegadora. I aquesta vegada ningú no ha proclamat que si serà el final de la República, de la vida a la francesa i de tot el benestar que tenen. Han passat tres anys, però el pro-europeistes s'han sortit amb la seva, i gairebé ningú no no ha aixecat la veu. El debat ja no sembla interessar. I potser el moment ha estat propici perquè la majoria de francesos estan centrats en altres assumptes aquestes setmanes: la crisi banquera, la vergonya d'un banquer que amb negocis fraudulents per poc enfonsa Societe Generale, el segon banc més gran del país, i la recessió econòmica que ens arriba. Què importa la Unió Europea, quan hi ha un problema nacional per distreure'ns? El ministre francès per a les Exportacions, Herve Novelli, es demana com ho farà per salvar la indústria nacional del desastre. L'any passat França va acabar amb un dèficit exterior rècord: els francesos mai no havien importat tantes coses a canvi d'exportar-ne tan poques. I el dèficit arriba a gairebé 40 mil milions d'euros. La situació, segons Novelli, és dramàtica i ha merescut la confecció d'una llista de deu mesures que prendrà per posar remei a la situació. Això es resol amb un programa del Ministeri, diu. França no ven tant a l'estranger en part perquè l'euro ara és una moneda forta, cosa que encareix el que fabricam els europeus per als que viuen a l'estranger. Però és més que això, diu el ministre: a França hi manquen empreses de mida mitjana. França té grans grups industrials i grans marques, que són reconeguts arreu del món. Però aquestes no basten per mantenir les exportacions, sobretot quan els fabricants de cotxes tenen un any dolent, com ha passat ara. Llavors hi ha molts milers de petites empreses, negocis que s'han potenciat en els darrers deu o quinze anys, però que són incapaços de fer l'esforc econòmic per iniciar el màrqueting i la distribució a l'estranger, o de produir en les quantitats necessàries perquè l'exportació sigui rendible. La indústria francesa pateix d'un desequilibri, deia Novelli en una presentació edijous passat. El Ministeri ha proposat nous plans sectorials per estimular les empreses ferroviàries i d'enginyeria, i fa comptes augmentar el nombre d'empreses que reben ajudes a l'exportació fins a 20.000 en els propers tres anys. Com sempre amb aquestes iniciatives, potser és una mica tard, ara que la crisi la tenim damunt, i potser aquestes són les iniciatives que calia prendre fa tres anys, quan els polítics tenien en cap una altra prioritat. Però d'això hem quedat que no se'n parla.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris