algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Kosovo

Kosovo tenia ahir decidit declarar la seva independència. Moltes de les coses importants de la història passen en diumenge. Nombroses batalles s'han iniciat en aquest dia i en un lloc on la majoria de població és musulmana (90%), és ben lògic que això del dia del senyor (cristià) s'ho passin bonament per allà on puguin (i bé que fan). Ara Kosovo esdevé independent i es posa punt i final a Iugoslàvia, l'invent creat després de la Primera Guerra Mundial per posar una mica d'ordre en el desgavell de Centreeuropa després de la liquidació de l'imperi austrohongarès i molt especialment de l'imperi turc.

Convé parlar de Kosovo perquè en els darrers temps els diaris s'han omplert la boca dia sí i dia també amb l'Iraq. Gràcies a això, hem pogut saber de les tortures dels soldats americans, de les barbaritats comeses a tot arreu per un bàndol i per un altre i en menor mesura ens hem assabentat de les morts de periodistes a la zona del conflicte (gairebé no s'ha informat dels 200 professionals iraquians morts a la zona). Convé parlar de Kosovo i convé recordar les barbaritats comeses també pels nostres cascs blaus a l'antiga Iugoslàvia, Sebrenica al capdavant.

La qüestió de Kosovo ve de bastant lluny, concretament del 1389, quan els serbis perderen una famosa batalla a mans dels turcs. El motiu fou la traïció del rei serbi per part del seu gendre i del seu cunyat, una d'aquelles fantàstiques històriques de l'Edat Mitjana que no varen rebre el suport de cap superproducció de Hollywood. Fou llavors que Kosovo adquirí la pàtina d'indret sagrat a recuperar algun dia. I aquell dia arribà el 1912-1913. En aquells dos anys, es varen iniciar les guerres balcàniques primer contra els otomans i després de tots contra tots. Així les coses, Grècia, Sèrbia i Bulgària anaren contra els otomans -amb el suport de Rússia, que necessitava un pas franc pel Bòsfor i els Dardanels- i després es barallaren entre ells. Sèrbia, que volia una sortida al mar, s'hagué de conformar amb Kosovo i amb intrigar juntament amb els seus nacionalistes i l'ajuda un altre cop de Rússia, per tal que Bòsnia se segregàs de l'imperi austrohongarès que l'havia assimilada. Aquest fou un dels motius de la Primera Guerra Mundial (aquest i les ganes de matar-se a Europa des del 1870 només contingudes per Àfrica i la política diplomàtica).

Al final d'aquell conflicte s'havia creat el regne dels serbis, croats i eslovens, amb Bòsnia, Montenegro i Kosovo. Sèrbia tenia així la seva sortida al mar. Què féu Sèrbia llavors? Crear la gran Sèrbia i començar a oprimir tots els altres. Iugoslàvia, Tito, els partisans, el titisme i fins a la seva mort màxima tranquil·litat. Màxima tensió, també. El 1989, aquell any que inicià el final del segle XX i donà pas al segle XXI, va caure el mur de Berlín. El 1991 es va esbucar la URSS. Entremig s'inicià la destrucció del panorama polític i estatal nascut a la Primera Guerra Mundial i consolidat a la Segona. Estats que se separaven i recobraven la seva llibertat. Molts pacíficament. Altres no. A Iugoslàvia no. Hi havia massa interessos. Sèrbia havia lluitat des de l'Edat Mitjana per créixer i renéixer. Sèrbia havia apel·lat al pathos a Kosovo, on la població Sèrbia és quasi inexistent, i a la força per obtenir la sortida al mar. Kosovo fou el primer que obtingué Sèrbia el 1912-13 i ara no hi vol renunciar. Un altre cop amb el suport dels russos. Esperem que aquest cop no hi hagi més matances. El món serà només un poquet millor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris