cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
21°

El mèrit de néixer

No crec ser un bitxo estrany perquè no trob cap motiu per celebrar el naixement d'un rei. Néixer no és cap fet extraordinari. De fet, ho hem fet tots i a cap ens han demanat opinió per si volíem o no fer-ho. O sigui: que fa 800 anys que uns reis tengueren un fill que, només néixer ja seria rei sense altre mèrit que el d'arribar viu a la successió. Entenc que els actuals governants s'estimin més celebrar l'avinentesa que el seu exercici del poder coincideix amb la data, rodona i centenària, d'un involuntari naixement que haver d'esperar que sigui el moment per commemorar qualque fet substancial.

En el fons, celebram que els patrocinadors de l'esdeveniment són al poder, ara i aquí. Vés a saber qui governarà el 2029, quan hi haurà un autèntic 800 aniversari a commemorar: el de la conquesta de Mallorca; un fet on Jaume I hi tengué molta més responsabilitat -i, no diguem, iniciativa- que en el del seu naixement. 21 anys no és res en geologia, però en la genealogia política del nostre país és una eternitat que ningú no espera superar en el poder. No tothom és Jordi Pujol i es manté de president 23 anys seguits.

Així que, per si un cas, enguany celebrarem el naixement amb els que ara governen, d'aquí a cinc anys uns altres podran organitzar els 800 anys de la coronació del Conqueridor i omplir les institucions de reis infants, que deu ser una manera molt didàctica d'iniciar el jovent en el joc democràtic: neixes rei, et fan rei i ets rei. Un meravellós cant a la igualtat. Què hi hem de fer.

Analitzada la geoestratègica ubicació del nostre petit país és gairebé impossible que, a hores d'ara, encara fessin part de la cultura islàmica. Ara bé, com que la política ficció no és el meu fort, no som capaç d'imaginar quina altra nacionalitat, de les europees, gaudiríem ara. Però segur que en tendríem una. Potser no parlaríem català però tampoc no duríem als cotxes les «xapes» que ens imposà l'aznaritat i en elles podríem reflectir les senyes pròpies que la resta de regions europees gaudeixen. Probablement, el que més em molesta no és la bogeria de celebrar el naixement d'un rei, sinó la incapacitat col·lectiva per, en aquests quasi 800 anys, no haver configurat major personatge per a la llegenda nacional.

Sembla que ens meravella la llegenda d'un «matamoros» sense misericòrdia i ens dedicam a repetir absurdes històries sobre la seva vida, des de la pel·liculera concepció a la seva mort camí de la reclusió monacal, amb la voluntat d'emmirallar la canalla, però ens hem oblidat de la neteja ètnica que produí entre els nostres avantpassats o que repartí l'illa entre bisbes i nobles als quals haguérem de servir.

Som orgullós de la meva llengua, que era la seva, però també de les marjades que ens deixaren els vençuts. Som catalanoparlant perquè aquesta és la llengua d'aquí i és, per tant, la meva.

Però ho podria haver estat qualsevol altra, amb més o menys parlants al món avui dia, i com a meva orgullós la conraria. M'agradaria poder celebrar qualque cosa més que una caparruda tendència a sobreviure, que no és poc però ara, ho és tot.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris