cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Joc i il·legal

En molt pocs dies hem tengut notícia de dues accions de la policia contra el joc il·legal. Joc i il·legal sembla una contradicció en els termes però així és la llei que, quan no suca, margina. Per això costa d'entendre que s'hagin de pagar imposts per a jugar-se els quartos i no per pegar un pinyol en un bordell. Deu ser que s'entén millor i es perdona més fàcilment que s'engalaverni el cap de baix que el de dalt. Bé, el fet és que les dues accions «antilúdiques» només tenen en comú que les desmantellà la policia i que no col·laboraven de gust amb Hisenda. La resta és molt diferent. Si a Manacor es clausuraren dos casinos on els adults voluntàriament s'hi deixaven els sous, a Ariany, aquesta activitat estranya de jugar-se en minuts el que costa hores de guanyar, es feia sobre l'excitació que provoca la sang i el patiment dels animals; galls de brega, en aquest cas. Clar que, pel reflectit en les informacions, els presents en el confortable bregador no vinclen massa hores l'esquena per a guanyar -o perdre- en minuts el que un universitari amb cinc anys d'experiència es torba mesos. No sé si emprenyar-me més perquè hem deixat guanyar tants doblers als narcotraficants de Son Banya que ara no saben com tudar-los o perquè el sou mitjà d'un llicenciat cinc anys després de graduar-se és de 1.414 euros bruts. Supòs que són les cares de la mateixa moneda. A més, i sense les consideracions ètiques al voltant de la brega de galls, no sé de què ens sorprenem si els mateixos clans sobrats de doblers fàcils són els que mantenen moltes de les quadres de trotons que tan «nacionalment» celebram.

Sobre la violència amb els animals i aquest gust primari per la sang, poca cosa a dir perquè tem les envestides dels defensors de les curses de toros. Sé que, filant prim, trobarem algunes diferències entre afrontar un home a un animal i afrontar dos animals pròpiament dits. Però en l'actitud dels espectadors, o d'alguns dels espectadors, potser hi ha més similituds de les que voldrien acceptar els defensors de la «fiesta» i si ho dic ja em submergeix en un embolic del qual només en puc sortir malament. A més, fa temps que em vaig convèncer que els animals no tenen drets i que només som els humans que ens dignificam quan ens negam a provocar-los patiments innecessaris o a gaudir de tortures cruels i d'espectacles sàdics. Així, si el tema de la sang no el vull tocar i el dels doblers fàcils, per higiene mental, no el vull entendre, només em quedaria intentar discernir com poden arribar 120 persones a un lloc de fora vila sense que els veïns i els serveis d'informació de la policia se n'assabentin. És evident que estaria boig si m'endinsàs per aquest camí públicament perquè de qualsevol de les paraules que diria se'n podrien interpretar acusacions molt greus i sense proves. Així que muts i a la gàbia, que la història ens ensenya que els grups socials que es dediquen malaltissament al joc són decadents però poderosos. Aquí mateix, ara mateix, em declar poruc.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris