algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
17°

La ratapinyada...

La nostra, la de l'escut de Ciutat (i de València), va ocupar temps i feina al poeta Robert Graves que, estudiós dels mites quan no els arribava a conéixer del tot, els recreava amb gran habilitat. La veritat absoluta d'aquesta teoria, no està demostrada, però és ben hermosa i a tenir en compte a l'hora d'avaluar la situació actual que viu la festa de l'estendard.

Sembla que el Rei en Jaume, trià la fesomia d'aquest nocturn animalet que el cristianisme sempre relaciona amb mals averanys i bruixeria. Diuen que en àrab, ratapenada és khuffaash, donant significat a l'hora d'«enderrocar», «ensorrar», «passar per damunt»... car aquests animalets, habiten sempre les ruïnes. Els àrabs, també li donen el significat de «ment sotmesa a pensaments malsans, runa» i un tercer sentit, referit a «visió dèbil», «ulls que només veuen hi de nit». Tot plegat lligat al sufisme i a la conducta «d'aquell que està cec davant la realitat» que roman adormit davant «allò que es fa de dia» però «vigilant mentre els altres dormen», «la humanitat sotmesa a un malson de fracasos, un rere l'altre» visió molt comuna a tota la literatura sufí. Aquesta és part d'una resposta que donà el gran mestre Idries Shah a R.Graves, en el seu escorcoll de significats de l'emblema del rei català.

Aquesta teoria, arriba a agafar força quan l'autor de «la deessa blanca», ens recorda que foren els templers aquells que van instruir el nen-rei del castell de Montsó. Aquests havien estat acusats de col·laborar amb sufís sarraïns, i eren els mateixos que l'haurien ajudat a obrir les portes de Medina Mayurqa, tot gràcies, al marge de l'esforç guerrer, a la complicitat de dos o tres nobles àrabs «disidents» i «coneixedors» de l'autèntic significat del símbol que coronava el terreny, sobre el cap del conqueridor.

Graves avala aquesta teoria aportant, també, l'arrel sufí, reconeguda per Ramon Llull, del seu Llibre d'amic e amat i per reblar el clau, afegeix el místic cristià i català de Mallorca, convertit a l'islam, Anselm Turmeda, més conegut com a savi sufí amb el nom d'Abdulla el-Tarjuman, àlies «l'interpret» i així fins que arribariem a les causes injustes que fan que el 31 de desembre no sigui festiu, per motius polítics totalment actuals que es basarien en el fet que el Rei en Jaume tal volta era un home d'avantguarda i pertanyia al primer «contubernio judeo-masónico» de la història, està ben clar.

L'autor de Deià, acaba fent un gran repàs d'obres universals, totes relacionades amb el sufisme, arribant a L'aneguet lleig de n'Andersen. Enguany hem d'anar aprofitant l'avinentesa i que el torrent del Mal Pas arriba a Can Barbarà, és el nostre any de la Rata, per si no ho han reparat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris