algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
16°

Les raons dels ecologistes

Fa uns 20 anys, només el moviment ecologista internacional i els científics de l'IPCC (Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic) aixecaren l'alerta per l'encalentiment global de la Terra com a conseqüència de l'acció humana. Era la culminació d'un immens espectacle postindustrial que devasta sense commiseració els recursos naturals i malbarata la terra on vivim, sense tenir la més mínima visió de futur a mig i llarg termini. Els quatre científics bojos i els ecologistes ho férem públic amb dades i bases contrastades i rigoroses: era imprescindible fer les paus amb el clima reduint les emissions de CO2 i els gasos d'efecte hivernacle, així com polítiques eficients d'estalvi energètic. Tots els mitjans de comunicació, l'opinió pública, els partits polítics institucionals, fins i tot una part del món científic ens ridiculitzaren, ens vilipendiaren de catastrofistes, de voler tornar a les coves, de pocavergonyes, de fer ciència-ficció... Ens acusaren obertament de pirats i involucionistes.

Any 2007. Al Gore, premi Nobel de la Pau, per la seva lluita en el fet de difondre l'amenaça del canvi climàtic i difusió mundial del seu documental Una veritat incòmoda; el govern laborista anglès, el govern socialista de l'Estat espanyol, prenen la iniciativa de fer públic l'assessorament d'en Gore en matèria de polítiques governamentals contra l'encalentiment global. Ban Ki-Moon, secretari general de l'ONU, mes de novembre passat a la ciutat de València, gens sospitosa de ser la capital de l'ecologisme espanyol, jornades de treball del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic: «No hi ha marxa enrere», conclou. Catàstrofes naturals regulars i persistents lligades a causes ambientals i que ningú ja no nega. Els mass media tracten sovint i amb normalitat els efectes de l'encalentiment global.

Què ha passat? Ara mateix, no hi ha cap partit amb una mínima capacitat d'anàlisi ambiental, que s'atrevesqui a posar en entredit el canvi climàtic -cap excepte el PP, però tothom sap que la dreta no acompleix el perfil abans esmentat-, i que no estigui recollit en els seus programes electorals. Però igual que diguérem les nostres idees primer que ningú no ho esmentés, als inicis del s. XXI els ecologistes hem dit i diem moltes altres idees en molts altres fronts, idees d'acció política cap a la sostenibilitat: establiment de limitadors socioambientals al creixement econòmic; desvinculació de l'activitat turística del consum de recursos naturals i de territori; contenció del creixement urbanístic i marcar sostres màxims d'edificació així com mesures eficaces de gestió de l'habitatge per evitar l'especulació immobiliària; mobilitat, accessibilitat i transport sostenibles contra l'infart circulatori i a favor de la pacificació del trànsit; cultura verda de l'aigua, dels residus, de l'energia... dels recursos naturals; implementació progressiva de la fiscalitat ecològica; ús sostenible i conservació de la biodiversitat i gestió dels espais naturals; agricultura ecològica i seguretat alimentària; producció empresarial neta i consum responsable; educació ambiental i comuniciació socials com a estalons del canvi de consciència ciutadana cap a la sustentabilitat de les Illes Balears.

Tots els partits han anat incorporant polítiques ambientalistes -que no ecologistes- en els seus programes. Les propostes ecologistes segueixen transversalitzant i definint un espectre cada vegada més gran de l'horitzó polític, econòmic i social. Una farsa que acompleix la seva funció mediàtica. Però les mentides sempre surten a la llum. En política, també.

Els ecologistes tenen raó -era el primer titular de l'article-, però preferim explicar-ho així: les raons a les quals ens referim són els posicionaments ideològics lligats indissolublement a l'ecologisme polític que ja es confirmen, o sens dubte es confirmaran amb el temps, com a pragmàtiques, vàlides i rigoroses, sense per això haver de treure'ls ni una coma, del seu tarannà alternatiu, utòpic, provocador i transgressor. Permeteu-me recórrer a Marx, Groucho, però adaptant una de les seves proclames més conegudes a la línia de l'article: «Menys fusta! És l'emergència ecològica!».

Boro Miralles, Mesa Permanent d'Els Verds de Mallorca

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris