cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

Pobles petits, indefensió

Una dràstica reorganització de la implantació territorial de la Guàrdia Civil va deixar els pobles petits absolutament a mercè de tota casta de negocis estranys. Velles o noves cases de camp dedicades a la prostitució varen proliferar pel territori, i els grans cervells de la institució, que saben per què fan les coses encara que la resta de la gent no ho entengui quasi mai, sembla que es resisteixin a posar una mica d'ordre: no per la prostitució en si mateixa, sinó pels danys col·laterals que genera aquesta activitat. Una família de coneguts meus havia llogat una casa al camp. A una altra casa, a cent metres, s'hi va organitzar un negoci de prostitució, que causava renous, bauxes fins a l'alba, trànsit enfollit de cotxes i altres meravelles de la convivència ben entesa. No és fàcil viure així, sobretot si tens criatures -no és menester explicar-ho: des de l'alteració del son fins a la inquietud causada per les estranyes presències entorn de la casa dels veïnats, els borratxos que s'equivoquen i volen entrar a ca teva..., tot plegat et destrossa la vida quotidiana. Aquests coneguts meus es cansaren d'anar amunt i avall suplicant que es posàs remei a aquell infern. No hi havia misteris. Bastava entrar qualsevol nit -per controlar un negoci d'aquests no és menester ser un gran estratega de la lluita contra les guerrilles urbanes. El misteri de per què no s'actua amb una certa celeritat -cada dia que passa sense fer res vol dir sofriment per a moltes persones- segurament ens acompanyarà fins a la tomba. Quan, finalment, la Guàrdia Civil va intervenir -amb una eficàcia digna de ser subratllada-, no s'hi va trobar res més del que s'hi hauria trobat un any abans: allò que tothom sabia. Al cap d'uns mesos, a la casa en qüestió es reprengueren les activitats, ara sense tant de renou, i la cosa continua així. El territori és ple de bordells. I més coses. Ara, a Ariany s'ha «descobert» un negoci d'apostes en bregues de galls, i les primeres informacions ens esbossen un panorama absolutament insòlit a tota la història del poble. Sens dubte, el muntatge no s'ha improvisat, els organitzadors han tengut temps per fer les coses en condicions. Segons les fotografies, el coliseu aviar d'Ariany està molt ben muntat, no és una feina d'embarc. Naturalment, quan la Guàrdia Civil tenia casernes repartides per tot el territori, no era tan fàcil bastir empreses d'aquesta naturalesa. No vull dir que tot anàs com una seda, però la presència de la Guàrdia Civil contribuïa a una vida més tranquil·la -una vida millor. Ara, la gent dels pobles petits té un inestroncable sentiment d'indefensió, d'isolament, de llunyania d'alguns dels remeis que ha de procurar l'Estat. Els hospitals s'hi acosten, cert, i això alleuja molt el desempar dels censos de petits nuclis, però la seguretat se n'allunya. Es crea al voltat d'aquests nuclis un no man's land irremeiable. I les persones velles, amb els reflexos erosionats, amb dificultats, per tant, per habitar amb profit en el món de les innovacions tecnològiques, no és que se sentin indefenses, és que són la imatge de la desprotecció: com si l'Estat les castigàs per no viure a la ciutat, en pisos blindats i un rifle en el rebedor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris