algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

Matances

Els ciutadans, llonguets, palmesans, o com li vulguin dir, no estam gaire acostumats a sentir grinyolar un porc, cap per avall, quan un home, ganivet en mà, li vol ficar pel coll amb la intenció que la seva mort no estigui absenta d'un bon raig de sang, que es recollirà en un poal i s'utilitzarà per fer els botifarrons.

Dissabte vaig anar de matances. No eren les conegudes matances d'Onofre Plomer amb personatges famosos inclosos. Eren unes matances entre amics.

En arribar i veure els porcs dins la soll plàcidament tombats, vaig notar que els animals no sabien el que els esperava. Una hora més tard serien morts. Passades tres hores estarien trossejats, i un poc més tard embotits dins els seus propis budells. Si ho penses fredament és brutal. Boníssim, però brutal.

Bé, com anava dient, matar els porcs va ser una experiència. Quin renouer! En poc temps, ja eren damunt el banc, i bon foc de soplete per llevar-li tot el que li sobrava. I després fregar i fregar fins que fossin ben nets. Ah, per cert, la paritat era nul·la. Tots érem mascles. La feina de les dones arribaria més tard.

A partir d'aquí començàrem a trossejar, fer budells nets (feina de dones), retirar la carn, triar la xulla, separar el material per fer sobrassades, botifarrons, camaiots o sobrassada de Vic, etc.

Condimentam la carn, i és hora de pastar (feina d'homes). I d'aquí, a omplir (feina de dones).

Mentrestant el berenar s'anava cuinant. Quasi res: frit i sopes mallorquines. Després de dinar tornam a la feina. En aquestes hores jo ja pensava que això no s'acaba mai. Mai, m'has dit? Posa't a omplir botifarrons, a salar ossos, a bullir el material, a penjar-los...

I no te n'adones i ja tens el sopar damunt la taula: arròs brut i escaldums.

Evidentment, després són necessàries quatre pastilles d'Almax, i visca la tradició mallorquina de les matances!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris