algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

La cartera

Bé: em van robar la cartera. Així de senzill: distret parlava de literatura i periodisme amb un dels meus cap de publicació més competents, en un cafè mitjanament luxós del passeig de Gràcia, i se'm va esfumar de la butxaca de la jaqueta, penjada al respatller de la cadira. Confusió, ràbia, i el tràfec habitual en aquests casos: revisar les papereres més properes a veure si hi compareixia ja expurgada de diners, trucar per anul·lar de seguida les targetes, i anar a la comissaria més propera a posar una denúncia per furt. Un cop realitzades aquestes diligències -el mosso d'esquadra va ser modèlic en el tracte, tot i que va escriure 'devit' enlloc de 'dèbit'- vaig decidir anar de seguida a fer-me un nou DNI, tot per no circular indocumentat i per poder anar al banc a treure els quatre duros que necessitava. No sé si sabeu que ja estan introduint el nou carnet d'identitat: aquest incorpora un xip electrònic amb les pròpies dades i altres meravelles de colors. Com que això és competència de la Policia Nacional i el carnet tot just s'està implantant, a l'oficina de Barcelona on vaig anar hi havia moltes funcionàries de Madrid, ensinistrant el personal català en l'elaboració d'aquesta nova cèdula. M'hi vaig fer acompanyar per un amic exemplar en simpatia, que de seguida va aconseguir fer-se estimar per tothom (fins i tot el policia de l'entrada li va deixar tocar la pistola!); a aquelles hores de la tarda l'oficina era totalment buida de públic, l'havien oberta el dia abans i pocs ciutadans coneixen encara la seva existència. Quan vaig lliurar la fotografia de rigor, el meu amic va treure de la bossa el meu darrer llibre, demanant si era possible que s'usés la foto de la solapa pel carnet. Això va provocar que s'aixequés un petit rebombori, entre encuriosit i admirat, per la presència sempre exòtica d'un escriptor. La funcionària de Madrid em va dir, però: 'Yo leería tu libro, la verdad, pero al estar en catalán es como si no lo hubieras escrito para mí. Por eso no pienso leerlo, ni aunque lo traduzcas?' Ai, Espanya, sí, Espanya, la nostra vella maledicció.

Melcior Comes, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris