algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Els arbres i el bosc

Si no existís el català, el PP l'inventaria. L'inventaria perquè, elecció rere elecció, demostren que atacar-lo és una de les armes que estan disposats a usar per rapinyar vots. Tenen clara la idea, aquesta sí, que els atacs al català fidelitzen una part de la seva parròquia. Les mentides sobre el català que arriben a dir -o a insinuar- són tan grolleres que ningú amb sentit comú no se les pot creure. Però tant els és; saben que, a Catalunya, hi tenen poc a treure i han decidit sacrificar-la, perquè l'anticatalanisme són vots segurs, Espanya endins.

En aquesta ocasió rep el sistema educatiu i, amb la no gens nova excusa de la llibertat dels pares de triar la llengua d'ensenyament dels seus fills, pretenen handicapar lingüísticament una part dels infants. Si saben que l'ensenyament en català és l'opció que assegura que els infants acabin els estudis sabent català i castellà, què pretenen promovent que hi hagi pares que rebutgin aquesta opció? Si tenim en compte la situació sociolingüística, és clar que molts dels infants de família no catalanoparlant que evitin el català com a llengua d'escolarització sols n'assoliran una competència precària, que no els permetrà usar-lo amb una mínima fluïdesa. Què cerquen? Volen perjudicar els infants de famílies no catalanoparlants? Crec que els és igual si els perjudiquen o no. Saben que les bosses d'infants (i ciutadans) funcionalment monolingües en castellà són lloses contra la construcció d'un Estat que es reconegui plural i igualitari.

En un règim de llibertats, saber català serà sempre més beneficiós i saludable que no pas no saber-ne. Els períodes de llibertat han anat lligats a millores en la situació del català. Quan saber-ne no era un avantatge ha estat en temps de dictadures i de prohibicions. Potser, els qui inciten a reduir els coneixements lingüístics dels no catalanoparlants, enyoren una societat privada de llibertats, en la qual no sols el català patiria, sinó la gran majoria de ciutadans. Avançar en la consolidació del català en els territoris on és llengua pròpia significa una garantia a favor de l'assoliment d'un Estat més respectuós amb les llibertats, en tots els sentits. Anar en contra del català afavoreix el retrocés cap a marcs polítics i socials poc democràtics.

Els atacs a Catalunya sempre tenen reflex balear. Divendres passat, vaig haver d'anar una estona darrere un cotxe que al vidre posterior hi duia aferrat un escrit que deia: «Inmersión en catalàn = fracaso escolar. PP i PSOE catalanistas». D'entrada, penses que, en un país normal, si la policia l'afinàs l'aturaria i el faria bufar; deu estar sota els efectes d'alcohol o qualque altra substància qui creu que el PP i el PSOE són catalanistes. I t'ho confirma si lliga el fracàs escolar a la immersió en català. Si acudim a l'informe PISA, no hi veurem dades específiques de les Balears (no va interessar, al govern d'aleshores, fer significativa la informació de les Balears). En canvi sí de Catalunya, on -i ja va bé- la incidència de la immersió és més elevada que aquí. Significativament hi podem comprovar que l'èxit escolar dels infants catalans està per damunt la mitjana estatal i, a més, que la comunitat amb el major índex de fracàs és Andalusia, on -si no em falla la memòria- no hi fan «inmersión en catalán» (per sort el compromís de Chaves d'incorporar el català a les Escoles Oficials d'Idiomes andaluses ha estat posterior a la publicació d'aquestes dades; si no, en les desqualificacions que n'ha fet el PP també li haurien atribuït la culpa d'aquests resultats). D'altres estudis, mostren que a les Balears l'índex no s'allunya gaire de la mitjana estatal i que, darrerament, l'índex de fracàs més elevat és a Canàries, on -ja ho sabeu- tampoc no fan immersió en català. Per tant, la immersió en català no deu tenir gaire a veure amb l'índex del fracàs. Una explicació que se m'acut per justificar el cartell del cotxe, és que el qui n'és responsable consultàs informes i -tot i no haver fet immersió en català- confongués Canàries amb Balears (no seria el primer). Si jo fos d'aquests que creuen -i no ho som- que el fracàs escolar depèn de la llengua en què es fa l'ensenyament, veient que hi ha fracàs a Catalunya, a les Balears, a Canàries, a Andalusia i a tot l'Estat, arribaria a pensar que la llengua que el provoca no és el català -que no és comú a totes les escoles d'aquests territoris-, sinó una altra que sí que la hi trobam, a totes les escoles.

Però en el PP, i no sols en temes de llengua, procuren que els arbres de les promeses i la demagògia no ens deixin veure el bosc de les intencions i les conseqüències. I hi tenen tanta traça que la promesa de Rajoy de sembrar cinc-cents milions d'arbres en quatre anys (14.269,4 arbres per hora!) no pot ser presa per res més que una nova barrera d'arbres per evitar que vegem el bosc.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris