algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 11°
11°

Forces de seguretat, o d'inseguretat

Fou després dels atemptats de l'11 de març que la Policia espanyola, que veia bubotes pertot, va fer una batussa i va agafar una grapada de persones musulmanes i les va acusar de terroristes. A casa d'aquests «terroristes», s'hi va trobar, segons va assegurar la Policia, armes de destrucció quasi massiva. Sobretot uns envasos amb una pols blanca que aquesta gent tan perillosa volia emprar per construir bombes per així, d'aquesta manera, sembrar el terror a tot l'Estat espanyol. Total, durant molts de mesos, els moros tancats a la presó acusats de terroristes per després, sense fer renou, i quasi d'amagat amollar-los per falta de proves. Ha! Se m'oblidava, quin cap que tinc, aquella pols blanca tan perillosa que la Policia va trobar a casa dels «terroristes» eren pots de detergent, del model Colon o Elena i que aquesta pobra gent emprava per a ús casolà. Que us penseu que després qualcú va reconèixer l'error i els va demanar disculpes? Terè! I a qui s'haurien de tornar, ara, les hòsties que reberen durant l'interrogatori dins la caserna? Al capità o al sergent? En fi, tot plegat, un desastre d'inseguretat.

Ara, aquest mes de gener passat, la Policia espanyola ha detingut a Barcelona devers una dotzena (ja que s'hi posen, no ve d'un) de persones d'origen musulmà acusades de voler preparar un atemptat a les línies de metro de la Ciutat Comtal. Bé, fins aquí tot normal, mancaria més. Tot va començar quan un «xivato», o espia, o infiltrat, o el que vulgueu dir-li, de la Policia francesa va donar la veu d'alarma i va avisar els seus caps que se'n preparava una de grossa (per mi que fou el cosí bruixot d'en Rajoy, segur, vist l'encert), i ja la tenim armada. Total que el ministre Rubalcaba va reconèixer que hi ha dubtes sobre la imminència d'un atemptat islamista a Barcelona; el conseller de Governació, Joan Saura, diu que no s'ha trobat cap material explosiu que permeti pensar en un atemptat terrorista; mentre la investigació diu que eren tres els terroristes que es volien immolar, el senyor Conde Pumpido fiscal general de l'Estat assegura que són sis. I les bombes? Perquè se suposa que no volien fer els atemptats a granerades. O sí? Els cossos de seguretat de l'Estat es lluïren, varen oferir a la premsa un enfilall d'armes o aparells perillosos que se suposa que serveixen per a fabricar explosius: un grapat de piles, uns quants trossos de cable elèctric, telèfons mòbils, algun temporitzador, uns pocs diners en efectiu i poca cosa més. Tret dels diners (o també els diners, perquè venen de tot), la resta de coses les podem trobar a la ferreteria del costat de ca meva. No és necessari mantenir un servei d'espionatge, ni un de contraespionatge, ni cap de recontraespionatge, per envair un domicili particular i dir que totes aquestes coses serveixen per a actes terroristes. En democràcia això és injust.

Si el que volien era fer un cop d'efecte, m'ho haguessin dit i jo els hauria facilitat la labor. Sí, jo a ca meva, ara que ho penso hi tinc, meem! anem a pams, comencem a comptar: devers trenta piles (dotze són usades); un bon grapat de cable elèctric (en bocins de dos pams a un metre, -entre nosaltres, els uso per fermar les plantes que tinc a la terrassa-); dos telèfons mòbils (no sé per què, perquè només n'empro un); de temporitzadors, no sé quants, un grapat (el que controla la caldera de la calefacció, un al forn, un altre al vídeo, suposo que als dos aparells de televisió també n'hi ha, i algun altre que ara no em ve a la memòria). Vol dir això que jo puc ser sospitós de poder cometre un acte terrorista? Doncs, no sé que dir-vos, si tenir aquests aparells a casa és tot el que la Policia pot aportar per acusar un ciutadà de terrorista, anem servits, tots podem ser terroristes, i això en un Estat en què ells diuen que és democràtic. Per això jo donaria un consell, de bona fe, al gremi de llanterners i electricistes de Mallorca: aneu alerta i sense fer soroll partiu tots al terme de Llucmajor i demaneu on són les coves de Galdent, en trobar-les, amagueu-vos endins del tot, perquè quan las fuerzas de seguridad del Estado no tinguin res a fer, vull dir que vagin a per feina, que Déu us trobi confessats. No sabeu el que us pot caure a sobre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris