cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 17°
22°

De cotxes i paranoies

Ben segur que, per poc o gens que estiguin interessats en la Fórmula 1 i tota la parafernàlia que l'envolta, la majoria de lectors d'aquest paper han vist imatges o han sentit a parlar sobre el que va ocórrer dissabte de la setmana passada al Circuit de Catalunya. S'hi celebraven, pel que es veu, els primers entrenaments de la nova temporada del campionat de cotxes de carreres, aquest espectacle tan renouer que sempre surt a la secció d'esports dels informatius i dels diaris quan en realitat a on hauria de sortir, i encara amb comptagotes, és a la secció de tecnologia. Aquests primers entrenaments de la temporada presentaven un al·licient afegit, de caire extraesportiu però perfectament morbós, que era el de poder veure junts Fernando Alonso i Lewis Hamilton, després que l'any passat haguessin compartit escuderia però s'haguessin comportat com ferotges enemics, amb una relació plena de picabaralles, punyetetes, rabietes, desaires i rancors. És possible que el lector sàpiga què va succeir el passat dissabte però no l'any passat. Vet aquí un resum: a principis de temporada, Alonso era l'estrella i cap de files del seu equip, però al cap de poques curses es va veure que el seu segon, el debutant Hamilton, corria més ràpid i millor i tenia més possibilitats d'acabar guanyant el campionat; aleshores el director de l'equip va permetre als dos pilots de competir en igualtat de condicions, la qual cosa va provocar que Alonso (i tots els seus seguidors) s'ofengués: ell era el campió i l'altre tenia el deure de fer-li de gregari. La cosa es va encalentir una mica més per culpa d'un parell d'accidents i d'errors mecànics soferts pel cotxe del pilot espanyol, que sense gaire subtilesa va insinuar que eren un sabotatge, obra d'alguna mà negra que, des de dins el seu equip, li volia mal. Els fans del pilot -sobretot els espanyols- se'l cregueren, i així va ser com passaren de sentir-se ofesos a estar profundament indignats. Als mitjans de comunicació espanyols, la sospita que el campió Alonso estava sent perjudicat per aquells que, teòricament, havien d'ajudar-lo es va presentar com una evidència indiscutible, en una onada de paranoia torera que poques vegades abans s'havia vist -si descomptem els deu mil milions de vegades en què una paranoia torera similar havia estat dirigida contra catalans i bascos. L'assumpte va assolir la temperatura màxima quan va transcendir que Hamilton, a més, sortia amb la filla del director de l'escuderia. L'escàndol, aleshores, ja va ser monumental. Només faltava aquesta: un drama de motors, faldes i adrenalina, i al campió espanyol que, tant a sobre de l'asfalt com a sobre del llit, només li deixen fer un paper de comparsa. '¿Però on s'és vist?! El que va passar dissabte de la setmana passada al Circuit de Catalunya és la conseqüència de tot el que es va coure el passat any. I el que va passar és que, com que les grades estaven plenes de seguidors espanyols, van aprofitar per venjar-se i rescabalar-se de les injustícies que, segons ells, Hamilton i els seus havien infligit al seu heroi. La venjança fou convencional però efectiva: el començaren a insultar de totes les maneres que saberen o pogueren inventar. Que, com que Hamilton és negre, bàsicament fou una: racista. A les graderies, s'hi podien veure grups de joves i no tan joves amb la cara tota pintada, amb una perruca quasi animal, i vestits amb samarretes blanques on hi havia escrit alguna cosa així com ara «la família de Hamilton». Evidentment, la despectiva brometa tèxtil anava acompanyada per tota mena de gestos obscens, d'insults i improperis, entre els quals destacava -quanta originalitat- el de «puta negre!». Tot plegat ha fet que l'escuderia McLaren i el Govern britànic hagin exigit les disculpes del Circuit de Catalunya, i que els mitjans de comunicació britànics hagin debatut i criticat el racisme espanyol durant tota la setmana -el YouTube va ple de vídeos i comentaris sobre el succés, alguns de divertidíssims, venjances fines, al més pur estil british: intel·ligent, delicat i letal. De motors i verins Com que no tenc el costum de mirar els telediaris de les cadenes espanyoles i com que cada vegada vaig espaiant més el de llegir premsa espanyola, no sé com han tractat els mitjans de comunicació ídem la notícia dels insults racistes proferits contra Hamilton pels seguidors d'Alonso. Per molt honestament que hagin intentat de tractar-la, però, cosa de la qual tenc seriosos dubtes, és del tot segur que no ho hauran fet amb l'honestedat suficient. Per una raó: si els mitjans de comunicació d'aquest país -públics i privats, estatals i autonòmics- haguessin de reprovar el comportament racista dels seguidors zoològics de dissabte, el primer que haurien de fer seria reprovar el propi comportament, entonar un mea culpa atroçment compungit, d'una mala consciència exorbitant, innegociable. Perquè ells -bàsicament ells- en són els grans responsables. Si algú va veure, ni que fos un parell de minutets i per pura casualitat, alguna de les curses de la passada temporada, sabrà el que dic: els locutors que les retransmetien en directe semblaven hooligans futbolers passats de cervesa i rosca, i els presentadors esportius que, als telenotícies, en mostraven els en teoria reposats resums, a penes feien esforços per contenir la ràbia i estalviar-se les cuetes enverinades. És a dir: tenint en compte el panorama mediàtic tan intoxicat, Hamilton encara pot agrair haver vingut a entrenar a Espanya i no haver hagut d'esquivar la mala llet de cap Lee Harvey Oswald amb passió pels motors. Com és lògic, els anglesos estan molt cabrejats amb la situació, però no sé si esperen que alguna autoritat espanyola la condemni. Fa tres anys ja varen veure com, durant un partit amistós entre les seleccions espanyola i anglesa de futbol, cada vegada que un jugador negre dels seus tocava la pilota, era burlat per l'estadi Bernabéu en ple. Ja llavors es va muntar un enrenou considerable, que ara alguns han recordat. El racisme espanyol, diuen, no és cosa de pocs, i això és intolerable. Que estiguin molt cabrejats, però, no vol dir que perdin el sentit de l'humor. Un dels vídeos penjats al YouTube comença amb una imatge de Hamilton, on se sobreposen unes lletres que diuen: «Lewis, no et preocupis pels espanyols racistes». Després, en pantalla, apareix una enorme bandera de la Union Jack, amb unes altres lletres que proclamen: «Aquí tens una llista de victòries i de predomini sobre els espanyols perquè, en un futur, les recordis». Aquesta llista, que es va superposant sobre les imatges de diferents documents i pintures, inclou (entre d'altres) la batalla del Cap de Saint Vincent (1797), la captura de l'illa caribenya de Trinidad, la reconquesta de Menorca (1798), tota una sèrie de batalles navals en què l'armada britànica va derrotar l'espanyola (la batalla de Trafalgar: «derrotats en el seu propi pati del darrere!»), la captura de Montevideo (1807) i, ja per acabar, el suport indispensable que els britànics donaren als espanyols en la seva guerra contra França, que els va permetre de desempallegar-se del jou invasor. A primer cop d'ull, el vídeo pot semblar una mostra de patriotisme descarat, embafador. No ho és. En absolut. Mentre se succeeixen les imatges, va sonant una típica musiqueta cèltica, barreja d'èpica i d'ironia, que dóna al vídeo un toc inevitablement humorístic. En tot cas, com a insultat perpetu que no es pot defensar esgrimint cap llista similar de victòries i predomini, personalment recomanaria als anglesos que, al vídeo aquest, li traguessin l'humor. I se'l prenguessin més seriosament. Per si de cas el conflicte hispanobritànic va a més i un dia (Déu no ho vulgui) l'han de fer servir, no com a broma històrica, sinó com a lliçó per al present o el futur immediat. És clar que, si a aquesta exhibició de patriotisme tan ostentosa i insolent, els anglesos hi llevessin el sentit de l'humor i hi deixessin només la testosterona patriòtica, no serien anglesos. Serien... espanyols.

PERE ANTONI PONS

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris