cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

Morir amb dignitat

L'Audiència Provincial de Madrid ha tancat de manera contundent i sense possibilitat de recurs el cas Leganés. El tema dóna molt de si mateix, perquè obliga a reflexionar sobre les condicions en les quals arribam al final dels nostres dies, a la necessitat de disposar d'unitats específiques de cures pal·liatives, de les valoracions que es fan sobre les actuacions professionals, de la interferència de la mal anomenada política en l'exercici professional i sobre la confiança imprescindible que ha d'existir en tota relació entre el metge i el pacient.

El cas Leganés no només ha deixat en evidència una interessada i inexplicable posició -encara avui mantinguda pels responsables polítics de la Comunitat de Madrid i del PP-, sinó que, el que és més greu, ha suposat un atac directe a aquest bé superior que és la confiança entre el pacient i el metge.

Ara pertoca recuperar davant l'opinió pública aquest gran malbaratament que va suposar la ingerència política en la labor assistencial dels professionals mèdics i esforçar-se per recuperar la confiança dels ciutadans, recordar-los que morir amb dignitat és un dret i que els responsables polítics únicament posam els instruments perquè aquest dret sigui efectiu. Les decisions només són cosa seva i dels professionals que els atenen.

Avui disposam d'un important nombre de recursos que permet afrontar les diverses situacions de la vida, incloent la mateixa mort, amb garanties de poder alleugerir el patiment que les diverses malalties comporten. El dret a morir dignament està recollit específicament a la Llei de salut de les Illes Balears i, per tant, la utilització dels elements que ens ajuden a aconseguir-ho està plenament legitimada.

A les nostres Illes, l'atenció pal·liativa està garantida, en primer lloc, per l'atenció que ofereixen els mateixos equips d'atenció primària, metge de família i infermer. En segon lloc, perquè disposam d'unitats hospitalàries i domiciliàries específiques, creades des de la dècada dels 90 i consolidades l'any 2002, la qual cosa va ser el primer pas de desenvolupament del Pla Sociosanitari. A Mallorca, en concret, disposam de dues unitats hospitalàries, una a l'Hospital General i l'altra al Joan March, i els equips de suport d'atenció domiciliària (ESAD), que cobreixen tota l'Illa. A Menorca i a Eivissa els ciutadans tenen al seu abast equips domiciliaris i llits específics als hospitals Mateu Orfila i Can Misses, respectivament. Aquestes unitats i recursos estan integrats per personal especialitzat amb formació específica en el camp de l'oncologia, medicina interna i medicina familiar i comunitària i, a més, amb mestratges específics en cures pal·liatives, tant metges com infermers. Són, a més, professionals molt sensibilitzats, de reconegut prestigi, amb important activitat en la mateixa Societat Espanyola de Cures Pal·liatives i amb important bagatge en el camp de la docència i la investigació.

Es tracta d'uns serveis cada vegada més utilitzats -les Illes Balears se situen entre les comunitats més avançades en cures pal·liatives- i tenc constància de l'important suport i alleujament que suposa la labor d'aquest col·lectiu professional tant per la persona que està en una fase terminal de la seva malaltia com pels familiars que l'acompanyen. Garantir una mort amb dignitat.

Tornant al cas Leganés, val la pena recordar que aquest es desencadena arran d'una denúncia anònima, presentada sense proves, i amb el suport posterior de determinades associacions. Anònimament, es va afirmar que en el Servei d'Urgències de l'Hospital de Leganés, dirigit pel Dr. Luis Montes, s'utilitzava la sedació de manera incorrecta, cosa que provocava la mort dels pacients.

Com a conseqüència d'aquesta denúncia de mala praxi professional -a la qual ara la Resolució de l'Audiència Provincial ordena que es retiri qualsevol referència-, qui aleshores era conseller de Salut de la Comunitat de Madrid, Sr. Lamela, decideix expulsar el Dr. Montes i el seu equip d'urgències i provocar una crisi sense precedents en el món de la sanitat espanyola. En aquells moments, es va criminalitzar tot un Servei d'Urgències, es van dir autèntiques barbaritats sobre els seus professionals, fins al punt de tractar d'eliminar-los de la pràctica assistencial diària.

La justícia s'ha encarregat de tornar les coses al seu lloc. No es pot parlar de mala praxi, quan el Sr. Lamela -a qui per cert donaren suport tots els consellers de Salut del PP- va «condemnar» els professionals.

Òbviament, l'obligació dels dirigents sanitaris és vetlar per la qualitat de l'assistència que s'ofereix, investigar en casos de sospita i denunciar aquells casos en què es demostren actuacions incorrectes pel bé de tota la població en general. Però si el que es fa és just a l'inrevés, donar credibilitat a sospites infundades, difondre públicament, fins i tot sancionar els professionals afectats, el que passa és fàcil d'endevinar: s'acaba creant una inseguretat en els professionals que treballen en l'atenció als pacients i a més sorgeix una desconfiança total dels pacients cap als professionals, i es desprestigia la sanitat pública. En definitiva, es fa un mal important a la sanitat i a la societat en general, difícil de curar.

Les relacions que s'estableixen entre els professionals sanitaris i els pacients estan i han d'estar basades en una relació de confiança mútua. Encara més, si és possible, en moments tan importants i difícils com és el d'apropar-se al final dels dies d'un mateix o d'una persona estimada. Hem de ser, per tant, extremadament escrupolosos a no posar en perill aquesta relació, pel bé de tots.

Els puc garantir que nosaltres continuarem fent possible que, a la nostra comunitat, morir amb dignitat sigui una realitat, un dret efectiu.

Donar suport als professionals sanitaris i aprofundir cada vegada més en la confiança i la seguretat dels ciutadans i ciutadanes és el camí que feim i en el qual continuarem.

Vicenç Thomàs Mulet, conseller de Salut i Consum

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris