algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
13°

I la xocolata, espessa?

Estic segur que ara us sorprendreu amb el que diré: el PP no usa la llengua, evidentment la catalana, amb la llibertat que proclama. Si hom sent Mariano Rajoy pot deduir, no debades diuen que tenen i mostren tenir, si més no en matèria lingüística, les idees ben clares, que per ells allò que farien seria residualitzar la llengua, exterminar-la amb un decret no, però residualitzar-la sí. D'aquí tots aquests sofismes pseudomaquiavèl·lics i confusionistes de dir que institucionalitzaran el dret dels pares a elegir la llengua amb què volen que s'ensenyi als seus fills. Per tant, de les seves idees clares se'n desprèn que, si d'ells depengués, no la usarien mai - o ben poques vegades-. Però vet aquí que la setmana passada vaig quasi travessar Catalunya, de sud a nord, encara que fos per la mateixa carretera, i no vaig adonar-me que hi hagués cap cartell d'en Rajoy en castellà, que segur que alguns n'hi deu haver, però posaria la mà al foc que si el PP fes públic el nombre de cartells que hi ha en català, al Principat, i el nombre que hi ha en castellà, la xifra resultant ens faria somriure. Ens faria estremir un pessigolleig per l'os de l'espinada que seria de no contar. I no us cregueu que la meva passejada s'hagi reduït a la Catalunya rústica, sortint de la ciutat, per la Gran Via, camí de l'aeroport, ja dins Hospitalet, en Rajoy, fins i tot allà, s'adreça en català als seus hipotètics electors.

A ningú no faran creure allò de l'opressió lingüística, ni tampoc que hi ha alguna llei, d'aquestes mefistotèlicament autonòmiques, segons les seves percepcions, que els obliga a posar, com a mínim, la meitat de la publicitat en català. Ergo són ben lliures, pagant Sant Pere canta, de fer-ho en la llengua que els roti. I per què aquest ús del català tan generós? No cal ser gaire lúcid per endevinar-ho. Perquè volen la xocolata espessa, volen tocar pit, cuixa i piu, volen vots. I si han d'anar a cercar els vots a Catalunya saben que ho han de fer una miqueta molt en català, car durant tota la legislatura prediquen un centralisme tan estrident que fins i tot deu ferir les susceptibilitats dels seus electors catalans. Per tant, cal mostrar la pell de xot, encara que sigui envainant-se un dels principis sacrosants que prediquen. Vaja, que ja poden dir que tenen les idees clares, però tanmateix fan el que els convé. I si convé abaixar-se els pantalons i mostrar la regata lingüística, la mostren.

De totes maneres, no és aquesta l'única incongruència que té el PP en matèria de llengua. Quan els bisbes han posat pebre coent al seu encenser dialèctic i s'ha armat la que s'ha armat, en Mariano Rajoy ha vist -mai tan ben dit- un portelló del cel obert ja que mentre que el seu adversari s'ha de dedicar a rebatre la paraula arquebisbal, ell pot dir allò que mentre en Zapatero envesteix falses polèmiques ell es dedica a parlar dels problemes reals d'Espanya. I, evidentment, els problemes que realment preocupen els espanyols, sempre segons Rajoy, són els que afecten la butxaca: els preus dels pisos, les hipoteques, arribar a final de mes, etc. etc. Si aquests són els problemes «reals» dels ciutadans, per què fa afuar els seus cadells catalans a plantejar qüestions sobre amb quina llengua s'ha d'ensenyar? Ha estat aquest un problema durant 20 anys? O és que els problemes dels catalans no són els mateixos que els dels andalusos? Fa parts i quarts, en Rajoy, ell que predica que tots hem de ser iguals?

I ja que hem parlat dels arquebisbes i altres mitrats, aquesta vegada han practicat el mètode sexual més recomanat pel Vaticà, després de l'abstinència, mètode que no és altre que el coitus interruptus, conegut vulgarment com la marxa enrere. I aquesta setmana han fet alguns gestos que poden intuir aquest moviment. Ells, per allò que diuen els economistes que no es poden posar tots els ous en un mateix paner, potser han vist que els convé rebaixar tensions, no només perquè les seves paraules insultaren catòlics de bona fe, sinó també perquè si el seu candidat, amb rogatives incloses, no guanya, poden veure perillar alguna que altra injecció de capital en les seves finances. I ja se sap que en les coses del menjar, és a dir, amb el capital, ni els bisbes ni els arquebisbes, ni cap persona que suri damunt la faç de la terra, hi juga.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris