algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

Gestionar el Govern com si fos una empresa

Deia el filòsof català que «el perill de l'esquerra és la utopia i el perill de la dreta el cinisme». Des de fa anys, he detectat la presència, al voltant de la política, una sèrie de tòpics d'idees preconcebudes que, partint d'una postura una mica cínica vendrien a dir que «sí, sí, les polítiques de l'esquerra són més justes i coherents, però aquí allò important és l'economia i la seguretat i d'això la dreta en sap més». Des d'allò de l'assessor personal de Bill Clinton «És l'economia, estúpid», fins al meu mecànic, que justifica el seu vot pel PP amb un lacònic «és que diuen que gestionen millor l'economia». Sens dubte, una de les frases tòpiques que han fet més fortuna i que han anat escampant i donant per bona una idea que, al meu modest entendre és, com a mínim molt discutible, és allò de gestionar un govern «com si fos una empresa».

Au idò, tothom a repetir com un lloro: «gestionarem el Govern com si fos una empresa», «gestionarem el club com si fos una empresa»... Un dels apòstols de gestionar «com si fos una empresa» era l'enyorat Jaume Matas (des d'un punt de vista estrictament creatiu, he de reconèixer que Matas / Satam és un dels personatges que més ha inspirat un servidor, encara que després feia tot el possible perquè no pogués expressar la meva opinió públicament). Bé idò, l'apòstol de tractar-nos com a clients d'un grans magatzems de la política resulta que ha deixat la seva suposada empresa (o per ventura n'hem de dir negoci?), o sia el Govern de les Illes Balears més enfonsat que el Titànic.

Segons les dades que va donar a conèixer dijous passat el Síndic de Comptes, el deute compromès per la Comunitat Autònoma fins a l'any 2036, és de 2.367 milions d'euros, que se diu molt aviat, però que si t'atures a pensar-ho... són molts, molts, molts de doblers. Aquesta és l'herència que ens deixa el suposat gran gestor. Ell i el seu partit, que, a falta d'altres virtuts, es presenta sempre com el més preparat econòmicament, han deixat les Illes Balears en una situació de bancarrota.

I si el deute arriba a dimensions sagnants, la destinació dels recursos és més que discutible. Tota la despesa es va destinar a la construcció d'infraestructures dures, descuidant les necessitats socials d'una comunitat en creixement demogràfic. Fins i tot un servidor que no té ni idea d'economia, sap des de fa anys que no és recomanable impulsar l'obra pública quan el sector de la construcció es troba en uns moments de fort creixement i que cal reservar les grans obres públiques per a temps de vaques flaques. I si ho sap un servidor, també ho pot saber l'Associació de Promotors de les Illes, que no se'ls va sentir piular mentre Matas hipotecava el nostre futur fins després que ell hagi mort (i poden estar segurs que li desig una vida tan llarga que li permeti pagar pel que ha fet).

En canvi els constructors i promotors expressen ara la seva inquietud i demanen que es promogui més obra pública. Poden estar segurs que si Jaume Matas, partidari de gestionar el Govern «com si fos una empresa», hagués gestionat qualque empresa com va gestionar el Govern de les Illes Balears, ara no viuria als Estats Units. De fet, el més probable és que no residís tan enfora de la seva gran obra, o gran empresa (o per ventura n'hauríem de dir negoci?) de Son Espases. Els amos de l'empresa li haurien garantit una llarga estada per allà devora. Entre Son Espases i Son Pardo concretament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris