algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Sobre la proclama dels bisbes

Els nostres bisbes fan política oberta? Els laics també podem opinar? Arran de les darreres declaracions que ens arriben com a directrius doctrinals de la CEE referent als vots dels cristians per a les properes eleccions del mes de març, els laics també volem aportar el nostre punt de vista cristià. Som part d'un Poble de Déu, reconegut pel Vaticà II, amb el carisme de profeta, sacerdot i del carisme reial. Encara que sigui de manera individual o de petit grups, o de simples comunitats cristianes, podem dir-hi la nostra. No ho creis així? El que molts cristians pensam és que per emetre el vot també cal tenir present com s'atén un col·lectiu de sis milions de persones jubilades (que és un col·lectiu ben nombrós). Com s'aplica la llei de dependència, tot allò relacionat amb les de recursos socials amb els menys afavorits, l'atenció als grup minoritaris marginats, (siguin o no homosexuals, prostituïts o prostitutes, que ens precediran al Regne de Déu), als immigrants (malgrat creïn pels autòctons certs desajustaments), als problemes de l'habitatge dels joves i dels majors, les residències públiques per malalts especials; l'ajut a la natalitat de manera indiscriminada, el desenvolupament dels Drets Humans en tota la seva plenitud tant per a espanyols com per als africans, hispanoamericans, asiàtics? etc. Ha arribat aquests dies un bon missatge evangèlic amb la figura del nou Propòsit General dels jesuïtes que, deixant la residència prioral, se'n va anar a viure a una chavola de llaunes al Japó; ara des d'on prediqui, la seva veu serà evangèlica no només de paraula, sinó també de fets. El bisbe mallorquí Miquel, en una de les seves primeres cartes dirigides al Vaticà, demanava al papa que anés a viure a un piset de Roma, que deixés els luxes de la Cort Vaticana, perquè així, faria més creïble la seva predicació. Pot ser que també nosaltres estiguem equivocats, però si féssim una consulta al Poble cristià ben segur que, veure els nostres bisbes vivint en pobresa, preocupats pels més pobres, defugint de grandeses i de riqueses i de les amistats dels més poderosos, de la demanda constant de privilegis, sent servidors humils, qui s'hi podria resistir? Conec de prop gent eclesiàstica, tant clergues com laics, que serveix causes com les dels drogoaddictes, dels treballadors encara que siguin dels honorats femeters, dels malalts de la Sida, dels terminals, dels orfes, dels analfabets, dels de malalties infeccioses, etc. ningú protesta contra ells, els veuen evangèlics i punt? No sé si es pot dir el mateix dels senyors bisbes espanyols? Crec en allò que va dir Jesús, que es faria present quan dos més es reunissin en nom seu. Ara que començam la Quaresma per convertir- nos, necessitam que Jesús es faci present a l'hora de les eleccions!!!

Pere Barceló, sociòleg. Puigpunyent.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris