algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

L'operació ha anat molt bé...

El fitxatge de Pau Gasol pels Lakers de Los Angeles és, sens dubte, una gran notícia que mereix hores d'atenció mediàtica. Les que en aquesta part del planeta li dedicam aquests dies i les que li dedicarem en el futur. No debades, es tracta del primer català (per a TVC) o espanyol (per a TVE i totes les altres cadenes) -o català i espanyol (per qui ho vulgui veure sense exclusions)- a l'NBA que juga en un equip amb possibilitats de guanyar el campionat de bàsquet més important del món. Jo, vos confés que n'estic entusiasmat i no tant perquè m'agradi el bàsquet. Cert que més d'un diumenge connect amb IB3 des que IB3 ofereix els partits del «Vive Menorca» (-Alto, ¿quién vive? -'Vive Menorca!- és per a mi com una consigna dels llunyans temps de mili quan feia guàrdia «bajo las estrellas»). El meu entusiasme neix perquè a la fi deixaré d'escoltar la frustrant notícia de la secció d'esports del telediari: -Gran actuació de Pau Gasol amb els Grizzlies de Memphis. Ha jugat tants de minuts, ha capturat tants de rebots i ha fet tants de taps, tantes assistències, tants de punts; una gran actuació que, tanmateix, no ha servit per evitar que l'equip de Memphis recollís una altra derrota.

Caram, si en Pau (o la tele) em feia sentir simpatia pels Grizzlies, era fumut sentir empatia per tanta derrota! No deu ser gens bo per a la salut passejar-se de derrota en derrota per molt que et diguin que bé que ho has fet! Açò té jugar amb els de Memphis o amb el Vive; que quasi sempre perds o quasi mai no guanyes. Que hi farem! Les fites que costen molt d'aconseguir produeixen un gran plus d'alegria. En canvi, els del Barça o el Madrid, com els de Los Angeles o de Boston, no es poden conformar a fer segons perquè s'han dissenyat per guanyar sempre. Malament, doncs, si un dia no ho fan, han begut oli.

Així és la vida. Pens que allò que passava amb la notícia de Gasol quan era a Memphis era igual que li passà a l'Amo en Xec de s'Ullastrar després de tornar del seu "Viatge tràgic" a Barcelona perquè els metges fessin una operació quirúrgica a la "madona". A la novel·la d'Àngel Ruiz i Pablo, l'amo en Xec rep el condol per la mort de la seva esposa i explica que sí, que «s'operació ha anat molt bé, però madona és morta». Aquesta expressió s'ha fet popular a Menorca per anunciar una cosa així com una victòria pírrica, o, si més no, un èxit petit que no pot ocultar un fracàs. Sense ànim d'abastar una realitat inabastable, vegem alguns casos.

A Ciutadella, abans de les eleccions municipals i autonòmiques del maig del 2007, es va arribar a una mena de pau civil sobre un tema que durant anys ha dividit l'opinió pública: sí o no a un port exterior mitjançant la construcció d'un braç de formigó a la badia. Doncs, es va arribar a un consens entre el govern municipal (PP) i el del Consell (PSOE i PSM-Verds) i així la societat es tranquil·litzava, la qual cosa havia de ser bo per a la convivència. Però la destrossa que ja s'ha consumat és molt considerable i irreversible...

A l'Estat espanyol, tenim, certament, més alumnes escolaritzats que mai en l'ensenyança obligatòria, però els resultats, no obstant açò, són desoladors. Mals resultats en comparació a la mitjana europea.

En plena precampanya electoral, CiU anuncia urbi et orbi que ha constituït un equip assessor en matèria econòmica, un grup de 10 consellers «de dalt de tot», de primera. Però una volta ha sonat la campana, resulta que set presumptes consellers àulics se'n desvinculen. No era ver que tota aquesta matèria grisa econòmica estigués al servei de la candidatura. Mala sort, Sr. Duran i Lleida, no era això!

El PP a Menorca ha tancat el procés de candidats a les eleccions generals amb els resultats que la Direcció insular volia. Idò, enhorabona per a ells; operació conclosa. Emperò l'agrupació de Ciutadella ha manifestat gairebé per unanimitat la seva protesta davant aquest procés. Segons com sigui la processó veurem cremar els ciris. I segons els sants, els encens.

A les illes Balears, la nostra província, els partits nacionalistes han formalitzat una candidatura unitària, a la fi! Però les enquestes no són gaire esperançadores respecte a la possibilitat d'obtenir el desitjat escó al Congrés. I, mentrestant, han ferit de mort una estratègia que es va demostrar necessària per poder treure el PP del govern de la Comunitat. Bensenes, d'estratègia, n'hi ha haguda ben poca, vist el que s'ha vist, i tanmateix el Bloc va ser, si mes no per a aquell propòsit de canvi, eficaç. (Eficàcia no sempre és eficiència i les ruptures deixades pel camí van ser vertaderament doloroses per a uns més que per a altres). Si a l'endemà del 9-M,en Pere Sampol pot deixar el Senat pel Congrés, l'operació haurà anat bé (per als qui han optat per ella); però, si no... Ai, pobra madona, si no és així!

Les Corts Generals espanyoles van aprovar, durant el darrer govern espanyol del PP, una llei de partits amb un gran acord entre els dos grups majoritaris, el Popular i el Socialista. Durant la legislatura recentment acabada, el consens s'ha mantingut. L'objectiu més o menys explícit no era altra que perseguir "l'entorn d'ETA", i què s'ha aconseguit? Doncs, primer, criminalitzar el món de l'esquerra abertzale, com si tothom fos terrorista pel fet de pensar d'una determinada manera. Segon, sembla que, així mateix, cap partit polític pugui acudir a les urnes per representar els milers de ciutadans (entre cent i dos-cents mil) que votaven opcions d'esquerra nacionalista basca. Tercer, rebaixar el nivell de qualitat democràtica a l'alçada dels zulos, segons els dubtes que generen aquests fets i la lectura que en fan alguns dins i fora d'Espanya. Quart, fer caure un tel espès d'escepticisme sobre l'eficàcia que per aquesta via s'arribi al final de la violència a Euskal Herria. L'operació ha anat molt bé, però madona...

I un altre, per acabar. Els bisbes de la CEE pretenien fer reflexionar, se suposa que, com a mínim als catòlics, perquè es voti segons l'orientació que les eminències reverendíssimes marcaven. No podien ignorar -perquè és ben sabut en teoria comunicativa- que el context i la situació marquen el missatge tant o més que la seva mateixa lletra. Com deia aquell poeta del 27, «te conocí en lo que callas o en esas palabras con que lo callas». Doncs, sí que han aconseguit fer reflexionar molta gent. Uns ciutadans que potser pensaven no anar a votar ara hi aniran per votar, açò sí, en un sentit diferent al que Rouco, Gasco o Cañizares voldrien. En fi, han aconseguit que elements ideològics subjacents, com si de «comandos dormits» es tractassin, s'hagin deixondit dins els programes electorals de partits d'esquerres: revisió del Concordat amb la Santa Seu, avançar més en laïcitat dins un Estat que constitucionalment es declara a-confessional...

El que deim a Menorca: S'operació ha anat molt bé, però madona... Veurem què passa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris