algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
17°

Insults per a tothom

Encara no ha sortit el sol i des de la ràdio de la Conferència Episcopal ja fa una bona estona, i cada dia, que se reparteixen insults per a gairebé tothom. A qui li tocarà avui el rebre? És molt fàcil endevinar-ho, perquè n'hi ha per a tothom i són pocs els que se n'escapen: els propis bisbes, Bush, els amics de sempre, alguns membres del Partit Popular (només alguns, perquè Gallardón és a prop dels primers, en la classificació dels insultats), sobretot Esperanza Aguirre, i el duo Acebes-Zaplana, i poc més. La resta del món són el blanc dels insults que s'hi reparteixen, des de la matinada fins a la matinada següent, i cada dia (amb caritat cristiana, això sí), i democràticament, perquè n'hi ha per a tots.

No cal posar exemples, que d'altra banda són tants i tan repetits que ja formen part de l'insultori popular, de tot el poble. Qui en vulgui comprovar-los pot acudir a les divertides (tot, o gairebé, té el seu costat optimista i profitós) i alliçonadorrs antologies que s'han publicat: Les barbaritats de la COPE i Més barbaritats de la COPE, l'inici d'una saga literària que té tota la pinta que ens divertirà molt de temps. Tothom ha pogut sentir, encara en hores nocturnes o a plena llum del dia, que Zapatero és un impostor, un traïdor, el cap d'un partit i d'un govern que s'enllita amb els terroristes d'ETA i que té més que plans per negociar-hi el dia següent de les pròximes eleccions, a part de perseguir les víctimes del terrorisme, que Pepiño Blanco és un inculte que no sap ni parlar ni escriure, que Rubalcaba no és que sigui un mentider sinó que no coneix la veritat, que els desconeguts membres de la Fundació Henri Dunant (pronunciem-ho correctament: la fundació d'enrique el tunante) són això mateix, uns bergants, i no diguem Evo Morales, i els dirigents de tots els països del món (excepte Bush, sempre Bush, Bush forever, i que se prepari el seu successor si treu un sol soldat de l'Iraq). El fiscal Zaragoza és realment el fiscal Vladivostok, perquè el fiscal de l'11-M no és del gust Jiménez Losantos i Jiménez Losantos té (per designi diví?) la potestat de negar-li que dugui el nom de la ciutat del Pilar. (La verge del Pilar també se'n salva, per ara, dels insults). Després el dia va passant, però els insults no cessen del tot, i cap al capvespre puja de bell nou la corba que en reflecteix la intensitat i s'insulta també a ZP, però molt més a Montilla, i a Maragall (un poc menys des que va confessar la malaltia que pateix, però que no es confiï) i als bascos (a gairebé tots), i sobretot s'insulta la nostra llengua (i quan hi ha ocasió, o sense, molt més el basc), però curiosament s'enalteix el valencià, sempre que es mantingui dins del redol pagès i casolà, i darrerament s'insulta també la intel·ligència convidant-hi, a les tertúlies nocturnes de la ràdio episcopal, els genis divulgadors del disseny intel·ligent, perquè sempre donaran ocasió per insultar els devots de Darwin i de la ciència científica. El doctor mort (abans anomenat doctor Montes) sempre és esmentat abans o immediatament després dels nazis, que apareixen sovint a la banda nocturna de la ràdio dels bisbes, perquè s'hi al·ludeix contínuament al «govern nacionalsocialista» de Catalunya. No s'acaba de distingir si César Vidal pronuncia la ce o la zeta, però l'insult sona tan estrident com sempre, cada un dels centenars de cops que el repeteix, cada dia, cada mes, des de fa anys. De tant en tant hi ha variants, insults nous, de vegades més febles, aparentment, i ZP ja no és un còmplice dels assassins, sinó només un president indigne de ser-ho, però tranquils, perquè als pocs minuts o a les poques hores se'ns tornarà a recordar que el president del govern està enllitat amb l'ETA i tota la lletania d'insults guarnirà la informació. Espanya es trenca cada dia, i l'independentisme, o el mer autonomisme, és un pecat nefast, i sort que el mitiner matinal la reconstrueix cada dia, a base d'insults (i n'hi ha per a tothom, que ningú no s'esveri). Els valors de l'Evangeli no apareixen gaire, a la ràdio dels bisbes, o potser és que els insults tenen un caire evangèlic (allò dels mercaders al temple, se m'acut al bot), però d'insults n'hi ha per a tothom, perquè «som lliures», com repeteixen constantment, i perquè «és el seu dret i és la nostra obligació». Alguns ingenus s'han queixat, no se sap exactament a qui (fins i tot alguns s'han queixat als jutges: aquests són els més ingenus, i els més insultats), perquè des d'una ràdio que té alguna cosa a veure amb la Conferència Episcopal es dediquin insults tan a l'engròs, sense cap èxit. Altres han proposat que aquesta epidèmia d'insults és una prova més per al bon creient, que estava molt fàcil, darrerament, això d'arribar al cel, ara que la cosa sexual està en hores baixes. Que se'n vagin a territori islàmic, els descontents, lluny del territori europeu que descansa sobre l'espasa i la creu, o a l'Iraq, a donar una mà a la guerra justa, i que se'n duguin amb ells un parell de titiriteros, subvencionats, indignes ni tan sols de ser blanc dels nostres insults. Amb caritat cristiana, per descomptat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris