algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

Qüestió d'escala

La teoria de la Conspiració ha estat un embolic continuat amb la pretensió de fer oblidar que el govern d'Aznar no havia previst l'atemptat brutal de l'11 M i mentí sobra l'autoria per guanyar les eleccions. A hores d'ara, quan la sentència d'un rigorós judici ha deixat clara l'autoria i la manca d'eficàcia del Ministeri de l'Interior, voluntàriament ocupat en satanitzar el nacionalisme basc, encara n'hi ha que mantenen la mentida amb la pretensió de no deixar orfes els seus fidels creients. Per a la majoria de la població, aquesta dèria és inexplicable i ens costa d'entendre la contumàcia en la deformació dels fets demostrats. Però no per a aquells que necessiten la freqüent dosi de lletania per a convèncer-se que no són moneiots manejats a l'antull d'uns sense manies. Sovint em passa pel cap pensar què pensen aquells que ens insultaren quan, l'endemà dels fets, des dels diaris ens atrevírem a dir que l'autoria etarra no era versemblant. Record els correus, farcits d'insults i d'amenaces, i a voltes estic temptat de contestar-los. Seria una estupidesa per la meva part intentar debatre amb aquells que no necessiten el debat ni els raonaments perquè es conhorten en la consigna i en el dogma.

Pens que la història es repeteix amb el nyarro del Metro i la caparrudesa del PP a mantenir la mini teoria de la Conspiració segueix el mateix patró. Per sort, no tenim cap víctima de l'obra mal feta i ens estalviarem la vergonya aliena de veure riure un diputat o diputada popular, tal com féu l'actual cap de llista, Maria Salom, en la compareixença de la senyora Manjón. Un alè pels sentits. La resta, el guió és el mateix i no hi ha cap evidència, per molt documentada i acceptada que sigui, que els faci malbé l'estratègia. Supòs que l'objectiu també és el mateix: no abandonar els fidels i no deixar-los amb la cara de colló que els quedaria després d'haver repetit, en tavernes i dinars familiars, que el Metro era l'aposta del fugat Matas per acostar-nos a la modernitat.

Sembla que tothom es preocupa per les dades de l'atur. Són preocupants, però ja ho eren els pronòstics que fa temps ens les avançaven i ningú no va badar boca. O sí, i els que ho digueren varen ser titllats de desbaratats ancorats en receptes del passat i incapaços d'entendre els avantatges del lliure mercat. Una fórmula tan senzilla com la d'administrar l'obra pública per estabilitzar el mercat laboral enlloc d'accelerar-ho o programar el creixement urbanístic per mantenir-lo constant va ser titllada d'intervencionisme impropi de la modernitat. Idò ara tenim l'altra etapa del cicle, la desacceleració de l'economia, i ens trobam amb massa habitatges construïts i amb treballadors venguts d'arreu del món que engreixen les xifres de l'atur. Tanmateix, és vera que la millor programació no impediria que l'economia no anàs sempre en progressió i patís fases pitjors que altres. No ho impediria però ens acollonaria socialment menys. Ara bé, convendria fixàssim l'escala a l'hora de parlar.

L'atur és una tragèdia pels que el pateixen però una fase més en el cicle econòmic. Si parlam dels aturats, preocupació pel seu benestar; si parlam del país, mirar cap al futur amb convenciment de sortir-ne.

ferranaguilo@ono.com

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris