algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
19°

Una Rua particular, una banda sonora i el Power Ranger

Aprofitant que el titular d'aquesta secció s'ha pres un diumenge sabàtic, okuparem l'espai i com els adolescents que aprofiten l'absència dels progenitors per muntar festasses a ca seva, i hi muntarem un ball de disfresses. Una Rua privada per celebrar el carnaval.

Un servidor, a qui no agraden gaire les disfresses, farà les tasques de punxadiscs. Començarem amb un clàssic de Sisa:

«Fa una nit clara i tranquil·la / hi ha la lluna que fa llum. / Els convidats van arribant i /

van omplint tota la casa / de colors i de perfums».

Ha arribat la primera comparsa, que de moment no va molt compassada, no entenc molt bé la disfressa... esquerra radical, per ventura? No ho sembla perquè ballen amb tot l'empresariat illenc (disfressat de plataforma reivindicativa) i amb en Vicenç Grande vestit d'Ali Babà.

«En Pinotxo ve amb la Monyos / agafada del bracet...»

Però els 40 assessors arriben acompanyant el batle de Calvià que li crida «per què no calles" (V.O. en espanyol) al Rei d'Espanya, que ve disfressat d'ecolo, amb una pancarta que resa «stop creixement insostenible a Calvià».

Heus aquí Satam, que ha vengut a posta dels EUA disfressat de Blancaneus.

«Hola Jaimito! i Doña Urraca! / en Carpanta i Barba Azul...».

I arriba també una comparsa de gent disfressada de bisbes, que ens van dient allò que hem de fer i allò que hem de votar.

Rere les màscares els puc reconèixer: Rajoy, Acebes, Rosa Estaràs i Maria Salom. Es veu que han vengut en metro, perquè duen flotadors.

Canviam de cançó però no d'autor. Himne galàctic de Sisa, per rebre Schuster i els seus, amb el seu nou vestit de perdedors, disseny de Gregorio Manzano. «Avancem sense moure'ns de lloc / a poètiques forces units. / Si la vida és com un giravolt, / el més gran és també el més petit. / En el límit de la realitat / prohibir estarà prohibit, / quan galàctic el sol brillarà / a la terra que mai no ha existit.

Hi veig entrar Toni Serra amb el seu darrer volum La decadència del periodisme (recomanable), acompanyat de Sebastià Alzamora amb la seva disfressa d'infant terrible i la seva Nit de l'ànima (recomanable).

I arriba un senyor vestit de negre i amb calça curta assenyalant penal a tort i a dret.

És Rodríguez Santiago, perquè vesteix d'àrbitre, però no en té ni idea.

Passam al funky. Sona The most beautiful girl in the world, de Prince, per convocar la presència de Poema d'Ulls Cels.

Però qui apareix és l'esperit de lluita del Mallorca, que torna de Vila-real amb un empat positiu, amb Scaloni vestit de titular i Fernando Navarro que s'afegeix a la comparsa dels internacionals: Ibagaza, Bassinas, Arango, Güiza... Nsue llueix una breu disfressa de debutant a Primera.

I sona Fora des Sembrat. «Mallorca, Mallorca, Mallorca... amb el Mallorca fins a la mort!»

Aquest rei en Jaume s'assembla a Pere Sampol.

Me l'imagín per devers las Cortes cridant «Vergonya Cavallers! Vergonya!»

I els Antònia Font (quins grans concerts al Principal) prenen el relleu als altaveus: «I arriba un dia que la vida és un teatre / que se diu felicitat, / primavera i trinaranjus / amb qui més has estimat, / te regal la meva vida / i sense tu ja no me val».

I a la festa, hi continuen arribant convidats:

Tomeu (Zipi) Terrassa i Pep (Zape) Verger, Fiol ve de Caputxeta Vermella, acompanyat del llop ferotge de sa Pobla, que se solia disfressar de xotet.

No atura d'entrar gent (però ni rastre de Poema d'Ulls Cels), i ara ja pas pena de com li deixarem l'espai a Pere Muñoz.

Tanta sort que un Power Ranger vermell em ve a rescatar i als altaveus ara sona l'Hivern Roig: «hemen izango bazina, / ez nuke besteen beharrik izango. / hemen izango bazina, / ez nuke lelokeriarik esango. / hemen izango bazina, /ez nuke mozorrorik beharko».

Si fossis aquí /no tendria necessitat dels altres. / Si fossis aquí /no diria tants de dois. /

Si fossis aquí / no necessitaria disfresses.

Schade, dass du nicht hier bist...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris