cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
17°

Fora de la foto

Gairebé mai no hem atorgat gaire importància a la fotografia com a document històric, sinó més aviat periodístic. Però també és cert que la premsa d'avui està escrivint les pàgines dels llibres d'història del demà (perdoneu el tòpic recorrent, però l'home neix original i mor copiant, què voleu fer-hi). I aquesta setmana en la qual hem celebrat el 800è aniversari del naixement del rei en Jaume mentre des de Madrid se'ns deia que aquest estiuejant a càrrec de l'erari públic anomenat Felip de Borbó n'havia fet quaranta, la fotografia ha tornat a ser vital.

En primer lloc perquè a Mèxic s'han recuperat més de 3.000 negatius de les fotografies que va realitzar Robert Capa, que no sabem si és el millor fotoperiodista de la història, però que com a mínim és el més famós (per cert, a la troballa no hi ha cap pista sobre com féu la seva fotografia més famosa, ja sabeu, aquella del milicià morint). La descoberta de les fotos de Capa no està gens malament i aportarà nous testimonis sobre una Guerra Civil Espanyola, que s'ha de continuar estudiant i analitzant -diuen que és el conflicte bèl·lic que ha provocat més bibliografia, salvant les dues mundials-, però que ha de deixar de servir com a rerefons per a la literatura. Per favor. Que l'assumpte ja embafa. Sigui com sigui, benvingudes les fotos de Capa, que ara ja són història.

La segona de les fotografies de la setmana ha estat la que s'ha fet el sempre simpàtic Sarzoky, ja sabeu, l'home de ferro que vol acabar amb la banlieue mentre s'emporta a casa la Carla Bruni perquè li vagi cantant algunes cançonetes ensucrades (i de passada li tregui fora de l'Elísi sa mare, que es veu que no hi havia manera que marxés de palau) i que no té gens de sentit de l'humor, o com a mínim no en té gens amb una companyia d'aviació de baix cost que ha fet una bona conya publicitària; l'Angela Merkel, aquesta senyora de la cosa pública alemanya, i el presidenciable Mariano Rajoy.

La foto té el seu punt de gràcia i no sabem si l'alemanya i el Mariano estaven felicitant Sarko pel seu futur enllaç matrimonial -a aquests convidats no els calen els vols de la companyia de baix cost perquè els seus desplaçaments els pagam entre tots-, si el Sarko i el Mariano estaven fent companyia a la Merkel i felicitant-la perquè aviat serà àvia, o si l'assot de la banlieue i la teutona estaven fent companyia a Mariano perquè a la fi havia tret de casa aquell fill díscol de Gallardón i havia aconseguit fer les paus amb Espe de Madrid.

El cas és que eren dos que manaven i un que no, mentre el que mana, l'home de les celles cap amunt i el nas de Pinotxo que dia sí i dia també els seus assessors d'imatge han de maquillar i retallar com poden, no hi era. No era a aquesta foto i no hi era, tampoc, a la que es feren a Londres alguns dels presents per parlar d'això de la crisi econòmica, que se veu que deu ser una tonteria de no res.

I mentre, al president Zapatero, se li pixa a sobre mitja Europa, ell continua amb les seves gracietes de sempre, repartint 400 per aquí i per allà a tothom -la política social del PSOE és de les més vergonyoses de la història europea- i prometent noves rodalies a Madrid. Mentre se li pixen a sobre Europa, ell es dedica a pixar sobre la resta de comunitats autònomes, la nostra inclosa. Això sí, amb tarannà, mentre que allò que nosaltres tenim és talent. I no me refereixo a genialitat, sinó a gana. De moltes coses. Què tal unes quantes infraestructures i competències, per començar?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris