cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

Ecologia lingüística

Els ecologistes es posen la mà al cap quan veuen que una espècie invasora comença a desplaçar-ne d'autòctones. A les Illes Balears en tenim un munt d'exemples: la formiga argentina ha guanyat la batalla a la mallorquina i de cada cop és més difícil veure aquelles formigues negres amb el cap gros; a Menorca el tòtil, un amfibi del nord de la Península Ibèrica amenaça el calàpet i la granota meriodional. Un altre exemple en seria l'alga Caulerpa tauxifolia, que tant de mal fa al nostre medi marí.

Quan una espècie envaeix l'hàbitat natural d'una altra i la va desplaçant a poc a poc fins a aconseguir la seva extinció es produeix una pèrdua de biodiversitat irreversible. Es tracta, per tant d'un procés d'empobriment.

Amb les llengües i cultures passa exactament el mateix, fins al punt que podríem parlar d'ecolingüística o ecologia cultural. Quan una llengua poderosa envaeix l'hàbitat natural d'una llengua més feble, generalment a poc a poc, però qualque pic ràpidament, es produeix també l'extinció d'aquesta llengua. La diferència és que en aquests cas el que dóna l'avantatge no és la capacitat d'adaptació al medi, sinó el poder polític que actua a favor de la llengua invasora. Exemples n'hi ha molts: la irrupció de l'anglès a Nord-amèrica o del castellà i el portuguès a l'Amèrica Central i del Sud, han provocat la desaparició de moltíssims idiomes amerindis i l'extinció de cultures ancestrals, com la dels inques o dels sioux. Altres sobreviuen així com poden, sovint amb una situació de declivi absolut.

Cal entendre que, de la mateixa manera que la diversitat genètica és un patrimoni de la humanitat, també ho ha de ser la diversitat lingüística. Cal un gran pacte mundial per tal de protegir dràsticament les fronteres lingüístiques històriques. Consider que de cap de les maneres s'ha de permetre que la reivindicació de suposats drets lingüístics personals dels parlants de les llengües majoritàries puguin passar davant l'objectiu del manteniment de la riquesa lingüística mundial.

Si el castellà o el xinès o l'anglès perden, posem per cas, cent mil parlants, no passa absolutament res, ja que aquests idiomes tenen el futur totalment assegurat per mor de la gran dimensió de la seva massa crítica. Altrament, sí que és un desastre ecològic cada pic que es perd un parlant d'atapasco, de yanomami o d'occità.

Des de'aquest punt de vista resulta evident que sempre i en qualsevol situació ha de prevaldre la llengua indígena per sobre de qualsevol reivindicació de drets individuals. Uns drets indiviuals que, com molt bé explicava ahir Joan Lladonet, només es posen damunt la taula a favor dels més poderosos, però es neguen als més dèbils: els parlants de la llengua políticament forta tenen dret a usar-la als territoris de la políticament feble, però no mai al contrari.

Si partim d'aquesta premissa resulta esperpèntica la campanya del diari El Mundo a favor del dret dels castellanoparlants a rebre les classes en la seva llengua, sense demanar el mateix, només faltaria, per als mallorquins que s'han de desplaçar a territori castellanoparlant. La seva postura és simplement política, de domini dels poderosos sobre els dèbils, però de cap manera justa. La justícia consisteix en ajudar el feble perquè, com a mínim, pugui sobreviure en igualtats de condicions que el més fort, mai a l'inrevés.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris