algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
16°

La croada i el silenci dels anyells

Si algú dubtava que la cúpula eclesiàstica catòlica entraria en campanya -o precampanya- amb un missatge inequívoc de suport al PP, aquest algú no era servidor. Tal com havien anat les coses fins ara, de la manera en què l'Església catòlica havia associat els seus interessos amb els de la dreta més reaccionària, tot era qüestió de calendari. Ara ja hem tengut una primera intervenció del bisbe auxiliar de Rouco Varela, el jesuïta Martínez Camino, en la qual se'ns diu que no s'ha de votar qui hagi negociat amb ETA i qui ha legalitzat el matrimoni homosexual. Després va fer una suposadament subtil referència al bé major i al mal menor, etc., i va deixar els bisbes espanyols, ja que n'és portaveu i com a tal actuava, perfectament alineats en formació de combat contra el govern socialista i contra les candidatures d'aquest partit. La guerra que acaben de declarar és una croada per reconquistar els llocs sants de les foscúries inquisitorials. No han tengut inconvenient a erigir-se en braç militar del PP, i, així, els bisbes podrien majoritàriament reclamar el sou de prelat castrense al servei del possible govern de la dreta. Alguna cosa més? Hem de creure que els interessos de la jerarquia catòlica es mouen exclusivament en el territori de l'espiritualitat, de la religiositat, de la moral catòlica com a norma superior, superior i tot a la Constitució, si la Constitució la desenvolupa una esquerra aigualida? Podríem creure-ho, car les raons adduïdes pels prelats podrien ser interpretades exclusivament sota aquesta òptica, fent-ne un ús, però, no gens restrictiu: no sabem si intentar acabar amb el terrorisme per la negociació és més moral o menys que fer-ho tan sols per l'enfrontament. D'altra banda, els prelats haurien de respectar una mica la intel·ligència del ciutadà i no introduir una qüestió «moral», com és, sembla, la negociació amb ETA, donat que no hi feren menció quan el govern que hi havia negociat era el de José María Aznar. No està bé, tampoc, que se'ns digui que, pel camí de l'ampliació de les llibertats, es desemboca en la dissolució de la democràcia. La jerarquia bisbal espanyola, llevat d'un parell d'excepcions, no té tradició democràtica, i sí un dens historial de conjura i complicitat, per no anar més enrere, amb uns colpistes militars que causaren una guerra civil amb episodis poc edificants des del punt de vista de la moral catòlica. D'això sí que en saben. Ara, de respectar el desenvolupament normal d'una societat adulta, que vol votar lliurement i sense la ingerència dels heralds negres del passat, d'això no en saben gaire. Lamentablement, els catòlics que no aproven els posicionaments bel·ligerants dels bisbes, quasi no es fan sentir, en uns moments en què silenci i aquiescència són pràcticament sinònims. Una qüestió de carisma, per ventura.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris