algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

Olor de colònia

«Per què els ciutadans de les Illes Balears som, amb gran diferència, els que més pagam en percentatge de la nostra renda si som els setens en el rànquing de riquesa a molta distància de Madrid, Navarra, País Basc i Catalunya?

Per què les nostres infraestructures públiques, com els hospitals, el transport públic, les carreteres, etc., són de les pitjors d'Espanya?

Per què les Balears són l'única comunitat, la riquesa i el PIB de la qual ha disminuït un 3,24 %, en el període 1999-2004?

Per què, davant aquesta discrecionalitat en el finançament autonòmic, els partits polítics no han informat els ciutadans ni han cercat el seu suport per aconseguir un sistema just?»

Aquestes són alguns dels interrogants (traduïts al català per un servidor, perquè la versió original està escrita únicament en castellà) que inclou el manifest presentat dilluns d'aquesta setmana per una vintena d'associacions empresarials de les Balears.

Han fet falta molts anys, molt de debat públic i la implicació de persones del prestigi incontestable de l'economista menorquí Guillem López-Casesnoves, per fer visible l'aberrant atracament a mà armada i a cara descoberta que està perpetrant l'Estat espanyol amb les Illes Balears. Ara sembla que, a la fi, tothom reconeix el maltracte que dispensa l'Estat espanyol a les Illes Balears. Allò que era un argument dels cercles més propers al nacionalisme illenc, avui és reconegut i reclamat per gairebé tothom, amb l'excepció habitual de la força política que governa l'Estat.

Al manifest, des del meu punt de vista, li falta encara una altra pregunta, que seria: Per què no es publiquen les balances fiscals?

Una resposta aproximada, ens la donaria allò que explica Jordi Pujol. Segons l'expresident de la Generalitat, el ministre espanyol Pedro Solbes li digué que les balances fiscals no es poden fer públiques «perquè seria un escàndol».

Segons la definició dels professors d'economia Jordi Pons i Ramon Tremosa, la balança fiscal entre un territori i l'Estat «és la diferència entre el que l'Administració central i la Seguretat Social recapten en impostos en aquest territori i el que hi gasten i inverteixen».

Els únics estudis que existeixen són els que ha promogut la Fundación de las Cajas de Ahorros (FUNCAS). Les dades de l'any 2002 diuen que Catalunya tenia un dèficit fiscal amb l'Estat equivalent al 7,6% del seu Producte Interior Brut; el País Valencià, del 2,4%; i les Illes Balears, del 15,5%. La resta de comunitats, exceptuant les basques i Madrid (per l'anomenat «efecte capital»), tenen un saldo positiu.

Des de fa anys, les Illes Balears són la comunitat que, percentualment, més doblers aporta als comptes de l'Estat i la que en percep menys en concepte d'inversions i serveis, per tant, som els que tenim la balança fiscal més desfavorable.

Amb tota probabilitat es deu tractar del cas d'espoli fiscal més gegantí de tot Europa. Fa dos anys, quan escrivíem sobre aquesta qüestió, calculàvem que l'Estat furta a les Illes Balears 514.000 milions de pessetes. O sia 1.408 milions de pessetes. O sia 59 milions de pessetes cada hora. O, dit d'una altra manera, un milió de pessetes cada minut.

Tothom, si més no tots els polítics (siguin del color polític que siguin), saben quina és la resposta a les preguntes del manifest. La resposta és que l'Estat espanyol ens tracta com una colònia. I els seus dirigents (siguin del color polític que siguin) ho tenen perfectament assumit.

Ara només cal que els illencs (siguin del color polític que siguin) també ho assumeixin.

I que actuïn en conseqüència.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris