algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

2008, 800 anys

La commemoració del VIII centenari del naixement del rei en Jaume no hauria de tenir cap casta de sentit nostàlgic ni historicista. Allò que menys ens hauria d'interessar és el component nostàlgic i erudit d'aquesta celebració. El present ens presenta tants reptes i inseguretats de tota casta que, inexcusablement, valdria la pena tenir el coratge de plantar cara als més dolorosos, precisament a la llum de la història i incorporant un coneixement crític del passat. La història de Mallorca, com de la majoria de pobles d'Europa, no és fàcil de contar, però sobretot no és gens fàcil d'explicar. A més, les circumstàncies han fet que ara, precisament ara, tenguem el deure d'explicar-la als nouvinguts, molts dels quals musulmans, conqueridors i conquistats, vencedors i vençuts en diferents capítols de la nostra història. Però l'hem de contar i explicar també a la societat civil, una ciutadania bombardejada diàriament per la química de la discòrdia, la confusió i la confrontació política, en molts casos enquadernada amb el cartró de la ignorància més atrevida. El problema no és el passat, sinó el present, la forma com projectam en el passat els fracassos i les frustracions del present; la manera com ho podem acabar manipulant gairebé tot. Ningú no en té l'exclusiva d'aquest aniversari. Cada institució la pot commemorar a la seva manera, seguint els paràmetres d'interpretació que generin més consens en cada comunitat, però perdrem una oportunitat si no tenim la capacitat de sumar esforços i d'escenificar allò que tenim en comú. Fins i tot l'Església catòlica també ho celebrarà, farà memòria a la celebració eucarística d'avui, recordarà allò que ha significat Jaume I per a la cristiandat illenca. Però ho farà a soles, de manera descontextualitzada i aïllada de la societat. Tanmateix ni vivim en la cristiandat medieval, ni formam un sol el país cohesionat i vertebrat institucionalment, ni tenim una societat civil suficientment cohesionada al voltant d'uns símbols comuns. Atès que la realitat reflecteix divisió i fragmentació, carrincloneria i mediocritat, per ventura val la pena que ens plantegem viure aquest any amb l'aspiració de fer alguna passa significativa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris