algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
23°

La Boqueria i El Quim

La nit abans havia assistit a un recital preciós al Teatre Grec de Montjuïc: Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda. Un cop acabada la part musical tothom bevia cava, es passejava per dins els jardins i, enllà dins un horitzó com d'aquarel·la, s'hi distingia Collserola, amb la torre de comunicacions de Norman Foster, i alguns edificis, més endevinats que insinuats, ja perduts fins a l'endemà. Em quedaven dotze hores de vida barcelonina. Les visites curtes a ciutats que agraden es duen com amb un sentiment de no poder abraçar-ho tot. Sempre queden notes pendents: visites, restaurants, llibres, exposicions... Mai no hi ha temps per realitzar el programa que s'havia previst. I llavors es torna a casa amb la pena de no haver-ho aprofitat suficientment i que, com més aviat millor, s'hi haurà de tornar. Sempre passa igual, a Barcelona, a Damasc, a Sana'a...

L'endemà, abans de començar el viatge de tornada, tenia clar que havia de fer una visita la Boqueria. Aquest, el de la Boqueria, és un mercat molt especial. Com un museu, on la gent hi entra, s'hi passeja, mira les parades i en pot sortir sense comprar res, només amb la convicció d'haver viscut un moment especial admirant les millors coses que donen la terra i la mar. De fet, tots els mercats tenen un encant que no deixa ningú indiferent. I si un hi va desenfeinat i sense massa pressa, llavors és el moment de comprovar si, en realitat, els productes donen el que prometen des dels mostradors de venda. És una incomoditat volguda, i per això és un plaer aturar-se a una barra d'algun bar-restaurant-cafeteria -un poc de tot que hi ha dins el mateix mercat. Cal triar-ne un. Sempre estan plens de gent.

Un dia vaig comprovar les excel·lències d'El Quim, un establiment que, dins un espai ben reduït, té una magnífica llista de propostes per menjar. I la copa de vi, i la de cava. Fou el començament, perquè, ara, passar per les Rambles i no visitar El Quim és com si no s'hagués anat a Barcelona. Està clar que, des de dins el mercat estant, ells sempre saben el millor que hi ha. Però també s'ha de preparar, que és quan se salvarà o no. Ara mateix arriba a la memòria un plat amb dos ous estrellats i per damunt una bona quantitat de peixetó semblant al jonquillo. Una delícia. Segurament una de les especialitat de la casa, perquè tenia molta demanda. Ara mateix, aquest final de gener quan escric això, puc sentir que entr a la Boqueria per, quan arribi al bar-restaurant-cafeteria-un, poc de tot, d'El Quim cercar els plaers de la vida. Avui és dissabte i havia de ser així.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris