algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Rajoy a TV3

Tenc ben clar que entre jo i Umberto Eco no hi ha punt de comparació. L'italià és un cavall de la darrera carrera i jo som un penco no pas de la primera. L'únic que puc fer amb l'italià es citar-lo. És relativament coneguda la frase de l'autor d'El nom de la rosa, el qual una vegada va dir que amb el pas del temps -amb la vellesa- perdia seguretats i que, posats a dir vera, en aquell moment només hi havia dues coses que creia fermament. La primera que la terra era rodona i la segona que els ametllers florien en primavera. Jo no sé si fou el mateix Umberto que el veié o un dels seus amics li feren veure pero el fet és que aviat fou conscient que ni la Terra és exactament rodona ni els ametlles floreixen en primavera. Basta mirar els nostres camps quan ara, que encara queden 50 dies per la primavera, podem veure que és a l'hivern quan floreixen els ametllers. Conec bé el caràcter dubitatiu que tenim el catedràtic de Bolonya i jo. Un caràcter i que ens va dubtar de tot o de quasi tot. Jo també tenc poques seguretats i algunes de les seguratets són probablement falses. Amb això pensava la setmana passada quan escoltava l'entrevista que Mònica Terribas feia a Mariano Rajoy en un programa que es diu De la nit al dia i que té una gran acceptació i audiència. Jo vaig pensar que no sabia si les paraules que escoltava eren fiables o no. Jo, dubitatiu com sempre, no sabia quina era la política econòmica i social que convenia al país. Ho sap realment algú? Hi ha algun savi que pugui prediure quin seran i com es conjuminaran els canvis d'Orient. Tampoc hagués sabut dir en aquell moment quina es la política immigratòria més adient per a Europa. Per altra part, quan parlava Mariano jo també vaig creure que la qüestió del matrimoni homosexual era un qüestió purament nominalista tret que entre una paraula i altra -la de matrimoni i la de parella- s'hi amaguen deferències de drets que jo fins ara desconec.

L'entrevista anava avançant i a mi, em sorgí un dubte filosòfic i vaig pensar que si ho pensava bé jo no sabia si en aquells moments era de dretes o d'esquerres. Poc després Mònica Terribas -sempre intentant demostrar que el poble català i els seu mitjans de difusió són els més correctes i els més neutrals, li va demanar, a Rajoy, per l'autonomia, la llengua, i l'escola. Rajoy li va contestar que els drets de les autonomies havien arribat com a massa lluny i pel que fa l'ensenyament, el castellà i el català havien de gaudir dels mateixos drets i que quan es va triar la llengua en què el nin s'ha d'educar, s'havia de respectar la voluntat paterna. Libertat per a Catalunya exclamava Mariano. Aprofitant uns segons de desordre, Mònica sense que quasi la sentissin va dir en veu baixa que suposava que això de la llibertat es referia a les comunitats com Catalunya i el País Basc, no a la resta d'Espanya, i Rajoy amb veu mes ferma que la de Mònica va contestar que «evidentemente». Llavors se m'obriren una mica els ulls i em vaig fer, primer, algunes preguntes que podríem dir de caire teòric com és el dret que tenen els pares a configurar què s'ha d'ensenyar i com s'ha d'ensenyar els al·lots dins una societat? Dit altrament: s'ha d'explicar com si fossin científiques l'acupuntura, la telepatia o el creacionisme, si el pares volen? Quina física s'ha d'explicar: la del magnetisme animal o la física newtoniana? Quins drets tenen els pares i quins el col·legis per fixar els objectius? I per imposar el camí més dret per aconseguir-los ? Pel que fa a la manera concreta d'ensenyar, les qüestions no són menys important. S'ha d'ensenyar així com creuen aquells han estudiat pedagogia o, com creuen els pares i alguns polítics que els afalaguen. Per fer un símil intel·ligible: a l'entrada d'un hospital s'ha de demanar al pare d'un al·lot ferit si vol que l'operin segons les normes de la cirurgia actual o segons les normes de la medicina homeopàtica. Acab. Fa alguns anys vaig tenir una discussió sobre el tema de la llengua amb un col·lega de la Universitat.

Ell defensava que en aquest assumpte cadascú havia de fer el que volgués. Jo li vaig dir que, en la pràctica, ho veia molt complicat. Tant difícil com intentar organitzar una circulació en la qual cada conductor tingués dret d'anar per la dreta o l'esquerra. Que em digués com s'organitzava això? No va fer els deures. Mònica perquè no li preguntares, al Sr. Rajoy, com ha de funcionar el bilingüisme en la pràctica que predica.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris