algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
18°

Grande se'n va, i tres notes més

Cimera. Fa una estona que han arribat sons de marxa militar al meu despatx del grup parlamentari. Guaitant al balcó, he pogut veure una vistosa desfilada de soldadets de plom, que devien fer els honors a la comitiva dels Zapatero, Merkel i companyia. Tot el redol entre Cort i la Seu està engalanat de banderes espanyoles, europees i alemanyes. Després he baixat, i he fet a peu els cent metres del carrer Palau Reial que separen l'edifici dels grups parlamentaris de l'edifici principal del Parlament. He gaudit de l'escena costumista de l'aglomeració de jubilats i turistes desenfeinats, juntament amb un parell de grups escolars disposats a aclamar els líders, tot envoltat d'un colossal desplegament policial. Dec tenir un problema de visió, perquè de sobte ho he vist tot en blanc i negre, amb aquella textura característica de les pel·lícules de Berlanga. Ens fan fer, irremeiablement, de província.

Grande se'n va. Vicente Grande anuncia que deixa d'invertir a Mallorca, on se sent criminalitzat. Denuncia que l'esquerra radical és la responsable d'una exitosa campanya de desprestigi. No aclareix si la conversió sobtada del PP a la fe proteccionista també és resultat d'aquesta campanya. La seva queixa segueix el guió de qualsevol lament empresarial: nosaltres que cream riquesa, i mira com ens tracten. L'argument sempre omet que la riquesa que creen és basicament per al seu ús particular. Com una amant ofesa, Grande anuncia que el maltracte rebut l'obliga a anar-se'n amb un altre: haurà d'orientar les seves inversions cap a Mèxic i la República Dominicana. És molt dur, haver de deixar d'invertir a casa teva i haver-te de conformar amb les condicions oferides pels nous paradisos turístics caribenys: la laxitud de les normes ambientals, els avantatges fiscals i la mà d'obra a preu de saldo l'hauran de consolar de tanta incomprensió.

El PP i el sòl rústic. Davant la presentació, per part del Govern, de la llei de mesures territorials, el PP va treure les pancartes ecologistes: Cala Marçal, també; Es Pujol, també; Cala Blanca, també. Una actitud reivindicativa que agraïm, i que ha contribuït, sense dubte, a apujar el llistó de la protecció. L'entusiasme ecologista del PP aviat va topar amb els seus propis límits: d'evitar el golf de Son Bosc, a Muro, o la urbanització d'Es Guix, a Escorca, no en volen sentir ni parlar. Ara, continuen fent-se passar pels grans defensors del sòl rústic, despreocupats per la seva poca credibilitat: uns habitatges protegits en una àrea de transició resulten ser un atemptat territorial més greu que un camp de golf al que era part del Parc Natural de S'Albufera o un nou nucli de població al cor de la Serra de Tramuntana.

Cabrer endevina. La diputada Mabel Cabrer sabia a qui se li adjudicarien les obres de reparació del metro, i ho ha demostrat fent obrir un sobre tancat que havia registrat amb anterioritat davant notari. Cabrer no ha explicat, però, si havia jugat a endevinar amb totes les adjudicacions anteriors del Govern i s'ha limitat a mostrar el sobre profètic la primera vegada que l'ha encertada. Tampoc no ha explicat si ha anat a sis notaris diferents i ha registrat, a cada un d'ells, un sobre tancat amb el nom de cada una de les empreses. Amb aquest sistema, jo no tindria massa dificultat a demostrar que sabia amb anterioritat tots els medallistes dels Jocs Olímpics de Pekín, sempre que el PP em pagàs els notaris. Els antics, que són més savis, endevinaven el futur llegint les estrelles o mirant els budells dels ocells.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris