nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Ruïna i reconstrucció

Almenys 17 morts a Istanbul: s'ha esbucat un edifici d'oficines. A Rússia: un dels problemes més greus és l'estat precari del patrimoni immobiliari i de les grans infraestructures. La ruïna amenaça amples zones d'El Caire, d'algunes ciutats georgianes, d'Alger, de Tunis. D'arreu del món. A Barcelona, a Lleida, a València, a Sevilla, a Roma, a l'Havana, a Madrid. No parlem ja de les ciutats de l'Àfrica subsahariana. Dels antics palaus dels sultans de les ciutats africanes de l'Índic. De velles barriades de ciutats índies, o xineses.

El mapa de la ruïna és devastador. Mirant el món sota aquesta òptica, hom construeix una imatge de desolació irrevocable. Si us heu deixat perdre per barriades populars d'Istanbul no us haurà sorprès la notícia, 17 morts. Ja els pressentíreu en passejar-vos, en immergir-vos temporalment en la vida quotidiana de la població d'aquelles barriades, sovint a pocs metres de zones de gratacels moderns, optimistes, arrogants. Altres accidents de la mateixa naturalesa s'estan produint en aquests instants, de la majoria ni ens n'assabentarem.

La humanitat no està en condicions de fer un manteniment eficaç dels habitatges on viuen les persones més pobres, ni tan sols d'aquells on varen viure les persones més riques de la comarca. Hi ha països on, a més, una situació de guerra latent, perllongada, intermitent, són tots ells una ruïna. Somàlia, Sudan, el Tchad, Iraq, Afganistan, tants d'altres. I països on ja fa decennis que s'acabà una guerra, i que encara no han pogut reparar els danys en els seus béns immobiliaris, en les infraestructures. Els ponts, les escoles, les carreteres, fins i tot els museus, les vies fèrries. No es tracta de la conservació del patrimoni històric, que també, sinó de la conservació, del manteniment d'unes condicions mínimes perquè la vida humana es desenvolupi en un escenari digne. Es tracta que l'escenari, per ell mateix, no degradi la vida "i que no la posi en perill immediat. De les campanyes pioneres destinades a revitalitzar una o altra barriada greument deteriorada, se n'han extret lliçons valuoses, però ha mancat voluntat política d'aplicar-les a indrets de característiques semblants. La vida humana en el seu conjunt no és una prioritat. I, no obstant, des del mateix moment en què es va decidir, a Washington, que hi hauria guerra a l'Iraq, es varen destinar recursos incalculables a la reconstrucció del que es destruiria. D'aquests recursos se'n sap que, en una part substancial, han anat a parar a les butxaques dels amics de Bush. Es tracta d'una història indecent de robatori a gran escala. Sempre ens queda el dubte de si hi havia algun pressupost aprovat per rehabilitar un o altre edifici que, en esbucar-se, ha causat un cert nombre de morts.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris