cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

La fe d'Obama

Barack Obama està dividint el partit demòcrata. ¿Per què? Entre moltes altres coses, tal vegada la més significativa és la reivindicació pública que continua fent d'una figura molt controvertida, la del president republicà Ronald Reagan. Aquest, juntament amb Thatcher, continuen sent els dimonis de la vella esquerra, que els continua culpant d'obrir els camins de la globalització. Ara, que un candidat demòcrata elogiï la gestió d'un president del bàndol contrari és un fet que no s'acaba d'acceptar, però dins la nova manera de fer política d'un Obama això significa un canvi de model ideològic, del qual n'hauríem d'aprendre tots: més enllà de les ideologies hi ha la realitat, i és aquesta la que mana. I són els fets els que ens diuen que gràcies a la globalització hi ha un ascens del nivell del benestar tal vegada desigual però indubtablement notable en molts racons del planeta que abans vivien en la misèria; que els països rics ho són cada vegada més, i que els pobres poden trobar dins el laberint de l'economia mundial una via per treure el cap: les xifres canten. Segur que això serà complicat i que en la globalització no són tot flors i violes, però disposats a veure la substancialitat de les polítiques neoliberals ens hem de treure el barret almenys davant la majoria dels seus efectes. Obama, doncs, ho té clar, tot i que tampoc calla que en aquella gestió hi va haver forats negres; per exemple critica l'obcecació amb què es va perseguir el comunisme, o 'la ceguesa davant les altres fonts de misèria en el món', i la seva connivència amb les dictadures de dretes d'Amèrica del Sud. Encara que jo em quedo amb aquesta frase, inclosa en el llibre d'Obama, L'audàcia d'esperar: «Reagan parla del desig americà d'ordre, a la nostra necessitat de creure que no som simplement subjectes d'una força cega, de forces impersonals, sinó que podem forjar el nostre destí individual i col·lectiu en la mesura que redescobrim les tradicionals virtuts del treball dur, el patriotisme, la responsabilitat individual, l'optimisme i la fe».

Melcior Comes, escriptor

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris