nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
29°

Occitan en Catalonha

Dilluns 28 de gener vaig presentar a la llibreria Ona, a Barcelona, un llibre d'en Jusèp Lois Sans Socasau titulat Occitan en Catalonha, publicat per l'editorial Pagès Editors, de Lleida, probablement el primer llibre sobre una qüestió política que es publica en occità als Països Catalans. L'occità és la llengua pròpia de la Vall d'Aran, un petit tros administrativament de Catalunya, però de llengua i de cultura occitanes. A la Vall d'Aran, de l'occità que parlen, que és una varietat del dialecte gascó, en diuen «aranès», i històricament ha existit un distanciament considerable en relació a Occitània. La consciència occitana dels aranesos és reduïda, probablement per una qüestió estrictament administrativa (oficialment, la Vall pertany a Catalunya i no a Occitània, entre d'altres coses perquè Occitània no té entitat política i, de no fer part de Catalunya, en faria de França). Per això, els aranesos parlen, des del seu punt de vista, estrictament, aranès, i la seua cultura es refereix bàsicament a allò que es produeix a la Vall d'Aran, habitada per onze mil persones, de les quals devers vuit mil se suposa que parlen la llengua pròpia d'aquell lloc.

Malgrat aquesta consideració reduccionista, l'aranès constitueix una variant de la llengua occitana, i la tradició cultural aranesa és la de la cultura occitana, estesa de l'Atlàntic al Mediterrani (de Pau i Bordeus a Niça i Marsella). El territori d'Occitània fa més de divuit mil quilòmetres quadrats i s'estén a devers una tercera part del territori de la República francesa. També ocupa una petita part de l'oest d'Itàlia i, per descomptat, la Vall d'Aran (Era Val d'Aran), administrativament catalana.

Una de les virtuts del nou Estatut de Catalunya és el de reconèixer oficialment la seua principal minoria històrica. Així, estableix que la llengua occitana també és oficial del Principat, de manera que, avui, a Catalunya, hi ha tres llengües oficials: el català, el castellà i l'occità. L'occità és oficial a Catalunya en tant que llengua de la Vall d'Aran, però la seua oficialització no es limita al territori de la Vall. D'acord amb el sistema legal vigent, els ciutadans de parla occitana (aranesa) tenen dret a utilitzar la seua llengua, tant oralment com per escrit, davant totes les institucions catalanes, a qualsevol lloc de Catalunya. Aquest aspecte del nou estatut és encara bastant desconegut entre el comú de la ciutadania del Principat, i per això, algunes vegades, l'aplicació causa sorpresa.

Aquest estiu passat, a final de curs, hi va haver tres alumnes de la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona, que varen demanar fer els exàmens en occità. Se'ls va denegar i varen recórrer. Els serveis jurídics, naturalment, els varen donar la raó i es va haver de fer efectiu el seu dret a expressar-se en occità.

Aquesta setmana, organitzat per l'Escola de Funció Pública de Catalunya, ha començat un curs de llengua occitana destinat a funcionaris de la Generalitat, amb la finalitat que a cada departament hi hagi almenys una persona que pugui atendre en occità, tant oralment com per escrit.

Davant la comunitat internacional, l'oficialització de l'occità a Catalunya ha donat una projecció molt favorable a la política lingüística del Principat. Nosaltres tractam tan positivament com podem la nostra minoria històrica, fins al punt de reconèixer la plena oficialitat de la seua llengua a Catalunya. Ara hem d'aconseguir que l'ensenyament, a l'Aran, funcioni en occità, però també que l'alumnat d'arreu de Catalunya pugui aprendre occità als instituts. I hem de formar els funcionaris no només de la Vall sinó d'arreu perquè pertot una persona que vulgui emprar l'occità pugui fer-ho.

El llibre Occitan en Catalonha recull tots aquests aclariments legals, i en Jusèp Lois Sans Socasau és la persona encarregada, dins la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, de coordinar totes les tasques necessàries per al desplegament de l'oficialitat de la llengua occitana. Dalt la taula del meu despatx, naturalment, hi tenc els tres mètodes d'occità que he pogut aconseguir i una gramàtica aranesa (específicament dedicada a aquesta variant gascona de la llengua occitana).

L'occità és una llengua romànica, molt pròxima al català, i pens que relativament fàcil d'aprendre. Amb una mica d'ajuda, hom s'hi pot expressar formalment sense especial dificultat. Defensar l'occità, aprendre'l, practicar-lo, reforçarà les nostres posicions a nivell internacional. I posarà encara més en evidència un estat com l'espanyol que no oficialitza totes les llengües. I uns secretaris d'estat, ministres, membres del tribunal Suprem, Constitucional, generals de l'exèrcit, diputats, senadors, etc, que, si són de territoris de llengua espanyola, ni per miracle parlen català, basc, gallec, aragonès, asturià, àrab, amazic o occità.

Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, secretari de Política Internacional d'ERC i secretari general de l'Aliança Lliure Europea

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Francesc, fa mes de 6 anys

Felicitats!

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris