cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
22°

Diputats i senadors

El pròxim 9 de març, elegirem els diputats i senadors que representaran les Illes Balears en el Congrés i en el Senat. Una fita que consideram imprescindible i arrelada en la nostra, encara, jove democràcia. Fa temps que estic treballant en un projecte sobre els diputats i senadors de les Illes Balears durant els primers cinquanta anys de sufragi, és a dir durant la primera meitat del vuit-cents. Es tracta d'una vuitantena de càrrecs, en aquella època la màxima representació política de les Illes Balears, atès que des de les institucions provincials i locals el poder era limitadíssim. Tractant-se de les elits socials i econòmiques, d'un nombre considerable d'aquells pròcers no en coneixem ni tan sols el nom complet; d'un grup elevat no en tenim ni tan sols les dates completes de naixement i mort, i d'un percentatge rellevant a penes no se n'ha conservat documentació personal. Quan hom analitza el paisatge i l'ombra que han fet aquests personatges en el conjunt de la història del país, ens adonam que alguna cosa no ha acabat de funcionar bé a casa nostra. Veritablement la majoria no pogueren intervenir mai a l'hemicicle, però tots tingueren el poder de la representació popular i tots disposaren d'ocasions especials per gestionar assumptes relacionats amb el país. Molts pocs, poquíssims, han merescut el reconeixement dels seus paisans, com si actuar de representant dels interessos de la terra es convertís automàticament en una taca que impedeix un reconeixement cívic. A Mallorca, els bisbes i militars, durant segles, en esser preconitzats o ascendir a una determinada graduació eren nomenats fills il·lustres de Mallorca. Però no passava el mateix amb els representants públics, amb aquells que esdevenien la veu de la ciutadania, amb aquells que anaven i venien de les Corts viatjant en males condicions i superant tota casta de penúries. Tanmateix, el diputat i el senador són alguna cosa més que traficants d'interessos; són molt més que un escó amb veu o sense veu; tenen i han tingut un paper molt superior i molt més necessari dels que imaginam. No obstant això, els continuam tractant amb aquell despreci que ha caracteritzat les societats que es dediquen a esperar el moment de celebrar el fracàs dels seus.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris