nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

L'aviram de sempre

Les Illes Balears tenen una antiga tradició avícola. No tan sols perquè a un temps els galliners no mancaven a cap casa de poble i els colomers ocupaven molts de terrats de Ciutat, sinó perquè l'avicultura moderna fa temps que es va implantar amb força a les Illes. L'interès per aquests animals sempre ha estat important i els criadors d'aviram solen ser gent conscient i apassionada del treball que fa. Cada criador és gelós del seus mètodes i gaudeix de fer un treball ben fet i profitós. Els resultats d'aquesta tasca es manifesten en la millora constant de les característiques morfològiques dels animals i en la recuperació de races que havien estat molt a prop de la desaparició. Els diversos concursos d'aviram que se celebren a les Balears demostren l'interès creixent que existeix per aquest món de les aus domèstiques.

L'objectiu d'obtenir una carn d'aviram abundosa i barata va dur a una forta intensificació de les granges. S'implantaren pertot arreu granges de tipus industrial capaces de produir grans quantitats de carn i ous a baix preu. La producció de carn d'aviram es va convertir en un dels aspectes més importants de la producció agroalimentària arreu del món. Per a molta gent és el principal, o gairebé l'únic, component càrnic de l'alimentació. A Mallorca, el nou model intensiu de gestió avícola va acabar en una concentració empresarial quasi absoluta i va eliminar la majoria de les petites explotacions. Una altra conseqüència d'aquest canvi va ser el posar les races d'aviram autòctones en perill d'extinció. L'aviram de sempre tan sols es va poder mantenir com a producte d'autoconsum, un poc aquí i un poc allà. I si no s'hagués emprès fa 30 anys una tasca de recuperació ara ja no quedaria ni rastre d'aquest conjunt d'aus tradicionals.

La riquesa de races d'animals autòctones és una característica diferenciadora de les Illes Balears i en l'aviram és molt destacada. Els estudis arqueològics posen en evidència que algunes d'aquestes aus ja eren aquí a l'època talaiòtica i ens han acompanyat en el pas dels segles i les cultures, altres són d'introducció moderna. En tot cas, la seva preservació és important en tots els casos.

Els avicultors ecològics i els criadors de races autòctones practiquen un model de producció totalment diferent a l'industrial. Les gallines ecològiques són, per dir-ho de qualque manera, gallines felices: viuen en corrals amples i espipellen en llibertat. La seva alimentació és equilibrada i natural. En conseqüència la seva carn i els seus ous no tenen punt de comparació amb els animals de granja. El desig dels consumidors d'assaborir de bell nou aliments de qualitat va a favor seu si s'és capaç de produir i comercialitzar un gènere que doni resposta a la demanda. Cal fer esment també a la introducció de produccions avícoles noves, però d'innegable interès econòmic i gastronòmic, com és el cas de la guàtlera o de l'estruç. Tot plegat fa pensar que una de les possibilitats de futur de la ramaderia insular radica en la potenciació d'una nova avicultura. Però res és fàcil i menys en un context insular.

El catàleg de les races tradicionals d'aviram és extens: 3 gallines (mallorquina, menorquina i pitiüsa), l'ànnera mallorquina, 2 índiots (el mallorquí i el menorquí) i els coloms (de casta grossa, gavatxut, d'escampadissa, nas de xot, de pinta i borino). Val a dir, però, que a Mallorca no existeix un sol escorxador públic on sigui possible preparar per al consum aquests productes. En la mesura en què s'han perdut les instal·lacions necessàries s'ha extingit la possibilitat de diversificar l'oferta alimentària i basar-la en productes locals. Per tant sembla que una de les tasques a fer és aconseguir una infraestructura mínima per desenvolupar aquestes avicultures alternatives.

El gran repte per a les races d'aviram autòcton i per a l'avicultura ecològica és sortir de l'autoconsum i obrir-se al mercat. La decisió d'emprar mètodes naturals de cria i alimentació va en paral·lel a l'opció per les races tradicionals, ben adaptades a les condicions illenques. I a partir d'aquesta combinació, l'avicultura insular por ser capaç d'oferir uns productes de qualitat excepcional.

Mateu Morro

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris