cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 24°
27°

La Seu d'alumini

Cada dia centenars, potser milers, de persones fotografien la Seu de Palma. Records d'un viatge. La catedral, si es pot dir el que diré d'un edifici de pedra, és voluptuosa. Incita els sentits, fins i tot, potser, aquells que els seus guardians tenen prohibits. Construïda per ésser vista des de la mar, té un llom imponent per impressionar i imposar respecte als vaixells que s'apropen a la ciutat. Avui, els temps canvien, la majoria dels que arriben la primera visió que en tenen són dels seus darreres, des de l'autopista que ve de l'aeroport. Realment s'ha de reconèixer que la nostra catedral té un bell cul. L'absis, per parlar amb propietat. Si ens endinsem pels carrers de la ciutat, hi ha un punt en què l'edifici emergeix imponent entre els casals i palaus que la rodegen. Aquest punt és la plaça de la Reina. Des d'aquesta plaça, de la part baixa de la ciutat, les torrasses de la catedral i la rosassa de la façana principal, estratègicament situada, adquireixen una dimensió singular i diferent. Encimbellades per damunt del marès de la història, es converteixen en notaris del temps passat i de l'existència d'una antiga societat articulada. Segurament injustament articulada. Arribant pel carrer Palau Reial la visió és formalment més asèptica. Per un costat ella, la Seu, i per l'altre l'Almudaina. El poder religiós enfront del poder polític, pròxims, però separats. Una perspectiva més idíl·lica si no fos per la creu que tapona el carrer que les separa. Si l'aixequessin, a la creu, gran sorpresa, davall hi trobarien un pou amb la conferència episcopal en ple fent el tren i bramant contra el laïcisme, i no els caiguts pels quals diuen que l'aixecaren. Ho provin i, a més, comprovaran que sense el tap de la creu ni la Catedral ni l'Almudaina s'esfondren.

Tornant a la qüestió del principi. Centenars, potser milers, de persones cada dia fotografien la Catedral des de la plaça de la Reina. Record d'un viatge que inexorablement inclourà, com a regal a la nostra especial sensibilitat per les coses del patrimoni, la imatge d'un post d'alumini que en el seu dia col·locaren com a suport de no sé què per no sé quina celebració festiva en el reviure del Born com arenes ciutadana. Un post que quan es mirin i remirin les fotografies del viatge, viatge a Mallorca!, apareixerà com un intrús en l'àlbum familiar. Un virus fotogràfic en plena època informàtica que dirà «som un pal d'alumini». Sí, hi ha un pal d'alumini. I arribarà un moment que quan aparegui la Catedral encaramel·lada a dalt de tot pensaran únicament en un pal d'alumini. La fotografia haurà perdut tot valor. Mentre que l'església quedarà reduïda a un element de la taula periòdica, expressió en superlatiu del laïcisme materialista. La promoció turística a nivell del betum i l'Església, ofesa. Indubtablement el dimoni haurà triomfat sobre la virtut. L'arquebisbe exclamarà des de la trona: «Beates i beats a votar». I la creu? La creu de la fotografia que varen fer a la Catedral i a l'Almudaina contraposades. El virus dirà, «som una creu». Sí, hi ha una creu. I, l'espai públic es convertirà en un espai religiós. «Una foto beneïda», riurà el Cardenal Primat. Fins quan?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris