nubes rotas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Problemes de capacitació

Comprenc que la patronal de guarderies defensi el seu model creat del no res, sense especialització i amb poca normativa a sobre. Els temps de progressiva incorporació femenina al mercat de treball han generat aquesta oferta assistencial. Com a tot, els arriba la maduresa i la crisi consubstancial. És el moment de regular l'activitat i adequar-la a la realitat social. No cal anar gaire lluny en el temps per a recordar que, a Espanya, l'educació no du ni un segle de la seva universalització en l'etapa més bàsica que, si no record malament, comprenia dels 6 als 10 anys. Progressivament, es va fer obligatòria -teòricament gratuïta-, després s'allarga fins als 14 i, durant el mandat de Felipe González, fins als 16 actuals. No cal dir que cada una d'aquestes iniciatives legislatives reduí, a poc a poc, la quasi exclusivitat que tenia l'Església catòlica en el control de l'educació. No vull fer una història rigorosa de l'ensenyament, només recordar que cada passa ha estat una conquesta social, inclosa la darrera que universalitzà, sense fer-la obligatòria, l'etapa educativa de 3 a 6 anys. Paral·lelament a cada passa en els drets educatius hi hagué una regularització del professorat que es feia, almanco en teoria, més exigent. Titulacions cada vegada més complexes (encara són vius alguns mestres que no necessitaven accedir a la universitat) implicaren adaptacions dels ensenyants i que alguns quedassin fora. Ara, el Govern Antich vol fer una passa més i, com a institució, aportar garanties al servei que no tots ofereixen. Anar contra la millora dels serveis, és legítim. Protestar per la pèrdua d'un altre esglaó del poder ideològic que encara mantenen en educació, és normal. Però, que el Govern no faci res i mantengui aquest servei sense adaptar-lo a l'actualitat, ja no seria comprensible. Sempre passa el mateix amb l'església que qualcú els ha de dir eppur si mouve.

El tema de les guarderies no defuig del perillós tema de la manca de capacitació laboral. Les xifres acollonen. Acollonen les de la baixa capacitació i acollonen les de l'atur que, bàsicament, s'omplen d'aquesta franja de treballadors. No és bona notícia que l'atur a les Balears lideri els percentatges d'increment. Probablement, l'atur en la construcció hi té un part important de responsabilitat però encara ocupam el segon lloc entre les comunitats amb major taxa d'activitat (això és la quantitat d'ocupats entre els majors de 16 anys) i no cal passejar-se gaire per veure que a botigues, bars i restaurants, hi ha ofertes de feina aferrades als portals. I ja hi tornam a ser: les ofertes són de personal amb baixa qualificació però no nul·la, tal com demanda, principalment, la construcció, i amb uns salaris baixos que no les fan atractives. El problema es congria i la manca de capacitació, per banda dels treballadors, i la baixa inversió en investigació, per banda d'empresaris i institucions, ens fa fràgils i amb poca empenta per afrontar els reptes de la competitivitat globalitzada i de l'entrada massiva d'immigrants que, normalment, ocupen aquesta franja no qualificada i massa important en el total de la nostra economia. Solucions màgiques, no n'hi ha, però seria intel·ligent, com a passa prèvia, necessària i imprescindible, reconèixer que el problema existeix i només s'afronta amb consens.

ferranaguilo@ono.com

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris