nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

En la línia de la FAES

Mallorca és una llenca del paradís situada enmig de la mar. Qui primer va descobrir-ho va ésser Felipe González i tan impressionat en va quedar, de les belleses i de la riquesa que tresorejava, que va decidir que les Illes Balears havíem de rebre menys diners del pressupost de l'Estat que la resta de comunitats. D'aleshores ençà han passat vint anys i escaig, i les paraules clarividents del gran Isidoro no sols han il·luminat les decisions dels distints governs d'Espanya, que no deixen caure en sòl balear ni una peça de quatre, sinó que fins i tot recol·lecten i s'enduen a Madrid els tassons de plàstic sense usar que han sobrat a les revetlles. Tot això és possible gràcies a la benignitat dels balears, en concret dels mallorquins. Diodor de Sicília, que va ésser contemporani de Juli Cèsar, afirma que a l'estiu els mallorquins anaven despullats i que a l'Illa hi havia escassetat de vi, encara que no especifica si aquesta escassetat era perquè ell, en visitar-la, se l'havia clavat tot. Els grecs, nomenaven Mallorca, Kromiusa; els romans, Majòrica; i Rusiñol l'Illa de la Calma. De les tres denominacions "Kromiusa vol dir terra de cebes, i Majòrica únicament fa referència a la grandària de l'illa en el conjunt de l'arxipèlag", l'única que ens serveix per a apropar-nos al coneixement dels indígenes és la de Don Santiago. Els mallorquins són una gent tranquil·la que antigament saludaven, amb un bon dia tengui respectuós, els senyors, clergues i militars de graduació. Darrerament, un folklorista del pes del senyor Gabito Escarrer ha proposat recuperar aquesta antiga tradició, de manera que els nadius considerin que és de bona criança respondre amb un bon dia tengui als hooligan's que els escometin amb una grolleria. Maruja de España "representant conservadora a les Corts" encara no ho ha confirmat, però sabem que ha fet gestions perquè el Partit Popular inclogui una iniciativa tan bonica com aquesta a la reforma del pla d'estudis que el senyor Rajoy ha promès, cas de guanyar ell les eleccions. La reforma també preveu la necessitat de convertir el castellà en llengua vehicular de l'ensenyament. Els mallorquins han recollit la proposta favorablement, cansats com estan de veure's sotmesos al jou de les minories catalanistes. Parlen, els mallorquins, una llengua molt semblant a la catalana, però estudis recents "tan recents que encara no han pogut ésser avalats per cap comunitat científica" del senyor Jauristi permeten afirmar que el català és un dialecte del castellà. Un tret característic dels mallorquins és la positura que adopten davant el bilingüisme. Entre ells, els mallorquins, parlen el mallorquí "que és la variant majoritària del balear", però llegeixen els diaris en castellà. Així, des de sempre, sense que hi hagi hagut cap mena d'imposició o de monstruosa substitució lingüística a les escoles. No conceben, els mallorquins, un paper escrit en català, ni tan sols el d'embolicar arengades. Cal considerar aquesta singularitat un do de Déu? Potser. També parlen en castellà a la Guàrdia Civil i a la caixera del Súper. Hi ha un grup d'intel·lectuals radicals que han pretès atribuir aquest comportament al colonialisme espanyol, però aquesta teoria es desmunta acudint a la mateixa història. Els homes més significats d'Espanya sempre han donat proves d'estimar la llengua catalana. El senyor Aznar passa un gust de no dir de parlar el català en la intimitat, sobretot en els àpats familiars, quan després de la copa de cava de La Rioja "la beguda més patriòtica, després del jeriñac" arriba el moment de contar acudits de Lepe i ximpleries que provoquin la riota. Els mallorquins, però, no sempre han tingut la vida fàcil d'ara mateix, amb el Mallorca a Primera i un bitllet a la butxaca per a gastar en gin-tònics. Temps enrere, Joanot Colom va assetjar Palma. Era un pagesot del PSM que menjava les figues de moro sense pelar. Un dia, mentre maldava en el tros per fer rodar pedres quadrades, l'escometeren una parella de catequistes de l'OCB i, arran de la conversa que va tenir amb ells, va decidir anar a la guerra. Pretenia entrar a Palma i degollar a tots aquells que, en lloc de llegir DdB, mantenien una fidelitat sense màcula a la tradició bilingüe del país i parlaven al moix en català i llegien les aventures de Sarkozy amb Carla Bruni en castellà. Joanot Colom era un ésser feréstec, molt semblant a en Pep dels Mostatxos. I tenia dos lloctinents, tant o més cruels que ell. L'un era en Menjanines; l'altre, en Menjatites. Imagineu quin abusos cometeren el temps que controlaren la ciutat! Afortunadament, el General Franco va alliberar-la i el Bisbe Murgui va enfilar-se al capdamunt del campanar de la Seu per fer repicar n'Eloy. D'aleshores ençà, els mallorquins són com aquell Rei que cellava faves i li queien les baves dins un ribell. Nota de la direcció. (Aquest article, curull d'erudició i escrit per un escriptor balear conegut a la Península, figurarà en el llibre que la Fundació Antoni Maura, tot seguint l'exemple de la FAES, publicarà pròximament. El pròleg serà del senyor Aznar, professor de Georgetow).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris