cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Coses del país

Fa un parell de dies que dos grans diaris coincidiren en la intenció de mantenir-nos informats sobre la intenció de vot de cara a les eleccions de març. L'agència que havia ofert les dades a La vanguardia registrava un nou retall de la diferència que separava el PSOE del PP, i que deixava la situació en un empat tècnic, més o menys. El país, per la seva banda, manejava unes altres dades, segons les quals els socialistes haurien pres avantatge al PP fins a superar-lo en nou punts. Tractant-se d'aquests dos diaris, no és preceptiu sospitar encàrrecs d'estudis a la carta ni altres manipulacions de la percepció general del panorama polític. No tendríem, cas d'intuir-les, raons gaire sòlides per dubtar de les millors intencions informatives dels dos diaris, que, en darrer extrem, no feien seus els diferents resultats dels estudis que publicaven. Així, la qüestió es trasllada al camp dels professionals dels estudis de mercat, a tota la gent que pren el pols a la societat per detectar-ne les tendències. És obvi que, en el cas de referència, almenys un grup de professionals no han filat gaire prim. No sabrem fins d'aquí a un temps a quina agència assistia la raó. En qualsevol cas, algú ha fet molt malament la seva feina. I d'això es tracta: d'un país on, amb més o menys atenuants, hi arriba a haver molta de gent que fa malament la seva feina. Aquesta xacra no la localitzareu amb més virulència en un o altre camp de les activitats humanes: apareix proporcionadament, harmoniosament repartida en tota l'escala social, en totes les edats i sexes, en tots els gremis i professions. Segurament l'opinió pública carregaria molt el pes en la classe política "i qui gosaria contradir una realitat tan aclaparadora?", però els arquitectes projecten edificis, els enginyers fan metros, els jutges imparteixen justícia, els periodistes informen, uns altres analitzen, els professors d'universitat ensenyen i els policies persegueixen lladres, narcotraficants i blanquejadors de pasta. Una de les raons que explicarien la focalització de la ineptitud en la classe política rau en el fet que moltes activitats les encomanen i les fiscalitzen els governants, i això els presenta en connivència o complicitat amb enginyers, arquitectes, ensenyants, policies... Però, en acarnissar-nos amb els nostres representants polítics, tot i sent implacables no hem d'oblidar mai que són fruit d'una societat de la qual tots formam part. Direu que aquesta societat té llums i ombres, i que la majoria dels polítics sorgeixen de la part més fosca. Seria una exageració. Certament, es tracta d'una majoria, però simple. Vist així, qualsevol de nosaltres hi posaria els noms escaients. Provau-ho amb deu noms, després amb quinze, amb vint... Si anau en bones, no us podeu equivocar de gaire. Però no assolireu la majoria absoluta. En cas contrari, avisau i farem les maletes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris