cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

L'esperit de la Mata de Jonc

El temps de la Segona República espanyola, amb el restabliment de la Generalitat i amb l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Balears, el nostre país començava a fer passes de cap a la recuperació de les estructures d'Estat que va perdre arran de la Primera Guerra d'Ocupació (1707-1715). Amb la Segona Guerra d'Ocupació (1936-1939), tot se'n va anar en orris. Hi ha molts de països que, per molt manco, han desaparegut del mapa tant polític com lingüístic i cultural. Tan sols la marcada personalitat del nostre poble i l'extraordinària capacitat que en tot temps ha tingut i té de transmetre-la de pares a fills, han permès el miracle que avui continuem essent una realitat.

La mica d'avanç que aconseguírem amb la Segona Restauració borbònica, de malnom 'transición', no és, ni prop fer-hi, prou garantia per refer-nos de les desfetes que hem patides aquests tres darrers segles. Hi ha una feinada per fer. Però com que, malgrat tot, som un poble de pedra picada que continua existint, ho paga continuar l'esforç gegantí, transgeneracional que cal fer per reconstruir la nostra comunitat lingüística i nacional. Si pensam en la capacitat de resistència i de refeta que té el nostre poble, podem estar segurs de possibilitats d'èxit que tenim si feim les coses bé. Ho paga tenir prou altesa de mires perquè les forces polítiques centrades en el nostre país deixin de banda les divergències ideològiques i d'espai territorial d'actuació i siguin capaces de triar els dirigents i militants més convençuts del nostre fet identitari per encomanar-los que aprofitin l'ocasió històrica que tenim ara perquè les Balears i Pitiüses tenguin una veu a les Corts estatals que sigui testimoni de la nostra resistència a desaparèixer i de la nostra voluntat ferma i intransigent de reconstituir-nos com a país. Només homes així poden superar divergències ideològiques, tírries i enveges personals de baixa volada per creure en la gran coalició nacional que acaba de néixer i per fer-ne una autèntica Mata de Jonc que il·lusioni el nostre poble, l'uneixi i el faci protagonista del seu propi destí. Com va dir en Ramon Muntaner, 'la mata de jonc té aquella força que, si tota la mata lligau amb una corda ben fort i la voleu arrabassar, us dic que deu homes, per bé que estirin, no l'arrabassaran per molt que facin. I, si en llevau la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un al·lot de vuit anys.'

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris