cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Tolerants, dialogants i oberts

L'altre dia va ser la presentació oficial de l'ex-president d'Endesa Manuel Pizarro com a número dos de la llista del Partit Popular per Madrid i com a possible ministre d'economia si aquest partit aconsegueix guanyar les eleccions generals de dia nou de març.

Aquest senyor al seu moment va ser titllat d'anticatalà per estimar-se més que Endesa caigués en mans alemanyes que no en mans catalanes. Ell va tractar de justificar la seva posició amb l'argument que l'oferta de Gas Natural era molt inferior econòmicament a les estrangeres i que estava molt per sota el preu real de l'empresa. És una justificació raonable i que, per tant ens hem de creure.

Tanmateix, no crec que aconsegueixi llevar-se aquest qualificatiu amb les paraules que va usar per referir-se a Catalunya en el seu discurs de presentació. Sembla que va instar els catalans a «sortir a votar si volen una Espanya tolerant, dialogant i oberta que aculli els altres, com Madrid». És evident que no ho va dir clarament, però la insinuació és ben evident: els madrilenys són oberts, dialogants, tolerants i acollidors, mentre que els catalans encara no.

Per mi la percepció que té el senyor Pizarro dels madrilenys i dels catalans és un poc esbiaixada, o simplement vol fer la pilota als madrilenys, ja que és en aquesta circumscripció on optarà a l'acta de diputat?

Sempre he pensat que pertot hi ha de tot. És ben segur que tant a Catalunya com a Madrid, com també a les Illes Balears, podem trobar gent de tota mena: tolerants i intolerants, oberts i tancats, dialogants i no dialogants, acollidors i no acollidors. Al mateix Diari de Balears han sortit diversos testimonis de mallorquins i catalans que han hagut d'agafar un taxi a Madrid i han estat barrejats pel fet de parlar entre ells la seva llengua pròpia. Aquests taxistes jo diria que no eren ni oberts ni dialogants ni acollidors, i molt menys tolerants.

Tampoc no ho varen ser els milers de madrilenys que, al seu moment, varen seguir el boicot en contra del consum de cava català. Que jo sàpiga ni a Catalunya, ni a les Illes Balears mai no s'ha fet davallar ningú d'un taxi perquè parli una llengua determinada ni tampoc s'ha boicotejat cap producte pel simple fet de provenir d'un indret determinat.

Pertot hi ha de tot, ja ho hem dit més amunt, i amb aquests pocs exemples ja es veu la fragilitat de la insinuació del senyor Pizarro, el qual, si continua per aquest camí, ho tendrà difícil, molt difícil, demostrar la seva estimació pels catalans.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris