cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
14°

Sarkozy contra Monsanto

No s'ha de confondre el fet de posar límits al progrés de la ciència amb defensar que l'aplicació dels avenços científics sigui una decisió social presa de manera democràtica. Ningú pot imposar, com si no hi hagués cap més alternativa, el camí tecnològic a seguir. El periodista de Le Monde Hervé Kempf en el seu llibre La guerre secrète des OGM deixa clar que, a més dels seus valors intrínsecs, una determinada tecnologia ha de ser apreciada en raó del seu impacte sobre la societat.

I en democràcia hi ha la capacitat de triar i de fer-ho en funció dels interessos de la majoria. En uns moments on tantes incerteses ambientals es plantegen s'han d'analitzar els efectes socials i ecològics de les decisions tecnològiques. Implantar un sistema agrari basat en els transgènics no es pot fer sense valorar-ne les seves conseqüències. Per això el 2006 el comissari europeu Stavros Dimas va retreure a l'Agència Europea de Seguretat Alimentària que la seva avaluació dels OMG es limitava als efectes a curt termini i no a mig i llarg termini. Ningú, però, no li va fer cas.

Ara, de sobte, ha aparegut un element nou en la política ambiental europea. La comunicació feta pel govern francès que demanarà a la UE l'aplicació de la clàusula de salvaguarda per a suspendre la sembra del blat de les Índies MON810 de Monsanto (l'únic sembrat en aquell estat), aplicant el «principi de precaució», ha canviat les coses. Sarkozy, en la més pura tradició presidencialista francesa, ha qüestionat l'estratègia de George Bush i ha posat un seriós entrebanc a la trama de les multinacionals de la biotecnologia. La clàusula de salvaguarda a la qual es vol acollir Sarkozy està prevista per quan un estat disposi de dades sobre els OMG que manifestin un risc per a la salut o el medi ambient. I els francesos en tenen.

El dubtes sobre el MON810 ja havien estat expressats per Alemanya fa un any, però foren rebutjats per la UE. Ara, la demanda francesa no podrà ser ignorada. La decisió de Sarkozy parteix del dictamen de l'Alta Autoritat Francesa sobre els OMG. Aquest organisme estableix que existeixen «dubtes seriosos» sobre la innocuïtat sanitària i mediambiental d'aquest blat de les Índies transgènic. I ho fa a partir de la consideració dels més recents treballs d'investigació.

El blat de les Índies MON810 produeix la toxina BT que el converteix en un insecticida: en menjar-se la planta els insectes es moren. Aquest blat de les Índies és el transgènic més implantat a Europa. A l'actualitat n'hi ha 24.000 ha a França, 2.700 a Alemanya, 4.700 a Portugal i 75.148 a Espanya (!). El que passi a França és decisiu, per tant, respecte al resultat de l'enfrontament entre els diversos models d'agricultura i d'alimentació en el camp de batalla europeu.

L'Alta Autoritat francesa estableix tres dubtes: els efectes tòxics sobre les insectes que no són plagues, la inducció de resistències i la disseminació de pol·len a llarga distància, que no permet evitar la pol·linització creuada entre cultius OMG i cultius no-OMG. La persistència de la toxina BT i la seva disseminació en el medi, també la seva persistència a l'aigua, ha estat demostrada científicament i depèn de factors edàfics, climàtics i ambientals. L'informe assenyala que hi ha més aspectes no prou clars: la caracterització molecular i bioquímica de l'agent insecticida, la metodologia dels estudis toxicològics i ecotoxicològics, la manca d'una anàlisi dels impactes econòmics, els efectes sobre els insectes pol·linitzadors o la toxicitat a llarg termini sobre les persones.

El principal efecte de tot això serà

la suspensió temporal de la venda i de la utilització del MON810 a França, almenys durant la pròxima campanya. Les conseqüències de les «vaques boges» -resultat d'alimentar els remugants amb farines de carns

i ossos procedents dels rebuigs dels escorxadors i indústries- han estat profundes en l'opinió pública europea (no ha passat el mateix als EUA).

La preocupació dels ciutadans sobre el model alimentari del futur és una realitat. Com deia fa uns dies un investigador canari: «Es comença incorporant la toxina a la planta, però al final acaba dins el nostre plat".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris