cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

La dreta en el seu llarg recorregut

El dia a dia ens indueix a anàlisis molt restringides dels fets que, tanmateix, són en els corrents de llarg recorregut. Ara parlam dels problemes en el si del Partit Popular, i sembla que tot es pugui reduir a una brega truculenta pel poder. Home, és cert que on hi ha la senyorona Esparanza Aguirre s'hi concentren tots els atributs de l'extrema dreta i s'hi esmolen tota casta d'armes. No s'ha d'infravalorar el pes del factor humà en situacions puntuals, car prescindiríem d'uns components essencials per entendre l'actual episodi, el de les llistes del PP. Però tot plegat no passa de ser un capítol més en l'evolució de la dreta espanyola de cap a la seva fatal involució. La dreta espanyola no troba el seu camí si no és revisitant periòdicament les fonts obscures on sempre s'ha nodrit. Es troba a ella mateixa quan es replega a les fortaleses del passat. No fou capaç de reorganitzar-se fins que en va prendre el timó José María Aznar. Ell creia que ho havia deixat tot fermat i ben fermat i es va dedicar a fer temps "la Història li havia reservat més elevades missions. Aviat, però, planà sobre el partit el fantasma de la moderació que semblava acompanyar Rajoy, i totes les forces ancestrals de la dreta s'afanaren a posar en marxa la maquinària d'una història irremeiable. La Conferència episcopal és un dels motors d'aquesta maquinària. Rajoy ha viscut intermitentment en el país anomenat Somieig, que és on s'erosiona la noció de la realitat. Somiejava un partit rodó i quadrat alhora, modern i de tota la vida, un partit amb Esperanza Aguirre i Ruíz Gallardón. Li ha mancat la perspectiva del llarg recorregut. La dreta espanyola només pot mostrar clapes de moderació en sentir-se molt segura en el poder. A Gallardón se l'empra quan pot ser útil per donar el poder a la dreta, és un mal necessari en determinades situacions. S'aprecia el seu treball, però és clar que li han d'impedir que es reprodueixi. La força, no l'esperma ideològic. El seu exemple invita a ampliar imprudentment el ventall de sensibilitats en un àmbit conservador extremament restrictiu. Tots els que, des de qualsevol punt de vista, hem cregut o creim en la necessitat d'una dreta civilitzada, tanmateix ens veim dràsticament obligats a abandonar tota esperança. La dreta espanyola triomfant no ha variat les seves posicions ni els seus objectius. I les seves armes apunten als blancs de sempre. Vius.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris