algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

Benet XVI i la involució

A una institució on els ritus i la litúrgia són importants, les maneres són importants. Qualsevol petit canvi, significa alguna cosa. I si un avenç, com no donar l'esquena a la gent el capellà en dir missa, amb totes les excuses decoratives que es vulguin, ocasionalment es torna enrere, això significa una involució. D'aquesta manera ha interpretat gairebé la majoria de la opinió pública el nou gest del papa, quan féu la missa a la capella Sixtina el proppassat diumenge.

No és la primera vegada que aquest home actua d'una forma reaccionària, o sigui, de donar suport a idees regressives que tendeixen a fomentar el tradicionalisme. Una de les més sonades fou el passat 2006, en la seva visita a Alemanya, el seu país natal. Allà, Benet XVI, potser va recuperar Joseph Ratzinger, aquell al qual, pocs dies abans d'elegir-lo papa, segons informava El País, d'altres cardenals l'anomenaven com a «El Cardenal de Ferro», per ser prefecte del Tribunal de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, o sigui, la moderna Inquisició. Se l'acusava d'intentar destruir sistemàticament la teologia de l'alliberament (El País 5-4-2005). I tots sabem allò que va significar la Inquisició pel nostre país, i, sobretot, quants d'invents i grans coses va introduir per modernitzar Espanya. En aquesta visita "com deia", Benet XVI va mostrar la seva preocupació per la sordor d'Occident, ja que aquest, amb la seva racionalitat, va perdent la fe. Hem de recordar que un tipus de manteniment d'aquesta fe va significar cremar a la foguera Giordano Bruno, per posar un exemple conegut, per no renunciar a les seves teories; o a principis del segle XX, 1907, per no anar tant lluny, i esmentar un altre cas sonat, excombregar el capellà Alfred Loisy, (de la manera més severa, amb la categoria de vitandus, que vol dir prohibir els altres catòlics de, ni tan sols, poder dirigir-li la paraula, o sigui, excloure'l pitjor que un ca) per defensar que Crist no va pensar mai a establir cap sagrament i a fundar cap església? No es tracta de fer cap apologia ni de Loisy, ni de Bruno. Déu els tingui en la seva millor glòria. Es tracta de recordar fins on s'ha arribat amb algunes maneres ultra de defensar la fe. Algú podrà pensar que això és aigua passada i que són temps que, afortunadament, mai més no tornaran. Esperem-ho. Però, no es pensin, i no som tan lluny en el temps, al mateix papa Joan XXIII, Angelo Rocalli, l'havien denunciat per recomanar als estudiants la lectura de la Història dels inicis de l'Església cristiana, de Lluís Duchesne. Per això, potser sí que és important recordar que és precisament aquesta racionalitat/ciència, que alguns reaccionaris consideren tan nefasta, la que ha permès avançar tecnològicament a la nostra societat. I aquesta tecnologia ha conduït, per exemple, que la gent no es mori per un simple grip, com a principis del XX; a curar moltes malalties; a descobrir l'electricitat, que mou màquines i transforma la nit en dia; a descobrir la màquina de vapor, que ens permet desplaçar sense bèsties de càrrega, com abans; a comptar amb calefacció; etc., etc., etc. I aconseguir introduir aquesta tecnologia, útil, ha costat els seus esforços, també, a Mallorca. Potser no recorden que, en un temps no molt llunyà, mentre d'altres països ja vacunaven la seva població sense problemes, a finals dels set-cents i a principis dels vuit-cents, quan els metges intentaven introduir les vacunes a Mallorca, n'hi havia que opinaven que això era una cosa demoníaca, i predicava a la gent que haurien de preferir morir abans que pecar d'aquesta manera tan greu (veure, per exemple, el Setmanari de la Societat Econòmica d'Amics del País, 1798:19 de 3 de febrer). De la Defensa de la Fe, amb segons quines maneres prou aferrissades, a la intolerància no hi ha ni un pam; i d'aquí a tornar a introduir l'Índex inquisitorial, si fa no fa. Fins el 1966, no es va anunciar que no es publicaria cap nova edició més de l'Índex de llibres prohibits i, com a conseqüència, es retirava la pena d'excomunió als seus lectors. Són gairebé quaranta anys. Per això, no ens podem mirar amb indiferència la recuperació de formes tradicionals, ja que, per dir-ho de manera simple, signifiquen una involució. Això sí, de moment encara no és en tota regla.

Valentí Valenciano, professor

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris