cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

Mai de mais seràs profeta a la teva terra ...

Mai no s'hagués imaginat Joan Desí, pintor mallorquí, que a principis del segle XVI va rebre l'encàrrec del gremi de gerrers de Ciutat de Mallorques de pintar el retaule de la Santíssima Trinitat, on el beat Ramon tenia un protagonisme essencial, el que significaria la seva obra segles després.

Mai de mais passà pel cap de Desí que sis segles després una petita, però important, part de la seva obra es convertiria lluny de Mallorca en una mena d'emblema d'una commemoració esponerosa en la qual la figura de Ramon lo foll gaudiria d'un interès tal que, a hores d'ara, ni tan sols gaudeix a la seva terra nadiva.

El lector impacient no va de coverbos i els introits dels meus escrits es consideren com a llargs preàmbuls, excessius preàmbuls que de vegades, massa vegades, no fan més que allunyar la solució del tema proposat. No debades tal cosa és un retret que aquells que tenen la paciència de llegir-me m'han fet manta d'ocasions. Emperò un ja no està en edat de canviar. És més, un ja no sabria canviar.

Anem, idò, per feina, tot recordant que a la predel·la de l'esmentat retaule hi ha una part que representa Llull, el mestre Llull, en diàleg amb els savis musulmans que a Bugia estant mantingueren una llarga controvèrsia sobre el món, la pau, la germanor i la necessitat de l'entesa entre els pobles. L'antiga Bugia, denominada ara Béjaia segons la parla habitual de la seva gent, és part integrant de la república algeriana. Es tracta d'una vila polenta i lluminosa, rica i oberta al món, endemés encara manté uns lligams històrics amb la nostra terra mallorquina que vénen de molt enrere. Uns de plaents, d'altres no tan bons.

Què representa l'escena pintada per Joan Desí? La controvèrsia que mantingué Ramon amb els ulemes de Béjaia, experts en filosofia alcorànica i mantenidors de soca-rel de la fe islàmica que, en un llunyà 1307, escoltaren, discutiren, viviren en companyia del mestre, paisà nostre, acceptant algunes de les seves propostes, rebutjant-ne d'altres que no cabien dins els seus esquemes teològics. Això sí, practicant sempre una discussió amical que no acabà en pedregada com creim o ens han fet creure pels nostres pagos.

L'admiració que, si pogués, tendria Joan Desí, neix del fet que sis segles després d'aquell encontre la comunitat islàmica de Béjaia ha volgut commemorar aquell esdeveniment cabdal, del qual encara resta un ressò important, en una reunió internacional que sota el títol de 700e aniversaire des 'disputes' Raymond Llull " Ulèmas de Béjaia (1307-2007) tingué lloc setmanes enrere a la Béjaia " Bugia actual. Universitat de Béjaia, Institut Europeu de la Mediterrània, Consell Islàmic d'Algèria, Institut d'Estudis Baleàrics foren els artífexs de l'aplec d'un important nombre d'estudiosos engrescats en el tema lul·lià i la relació cultural i econòmica entre la nostra terra i les contrades algerianes.

Ramon Llull recordat i lloat a les terres de més enllà de la mar! A les terres on patí un suposat apedregament on roman el record d'una controvèrsia que a la nostra terra resta enfosquida, oblidada, per no dir menyspreuat!

La reunió tingué lloc els dies 11 i 12 de novembre passat i la participació intel·lectual fou nombrosa i ben interessant, amb musulmans i cristians, malgrat que alguns de nosaltres estiguem qualificats com fent olor de sofre. El sofre i la seva olor mefítica del barrufet de la meva jovenea, entràrem en diàleg on la paraula de Llull, estimada i recordada, com pròpia d'un home honest, paladí de la germanor entre els pobles, tingué una especial incidència dins el diàleg intercultural d'avui.

I no tan sols fou l'aspecte cultural i cívic el que prevalgué a la reunió internacional en terres algerianes. Dins el tarannà popular, encara ara, un indret costaner rep el nom de cova de Ramon Llull i, segons la tradició, dins ella es refugià Llull durant les diades de la seva disputa amb els doctors de la llei alcorànica que el reberen a Bugia.

La cova de Ramon Llull, on per gentilesa de l'autoritat portuària d'aquella terra ens aproparen, en una plaent excursió nàutica al llarg d'un recorregut per la badia de la ciutat. Paratge aspre, malgrat la seva bellesa, penya-segats immensos i roques foradades a nivell de l'aigua, on petites barques a vela es poden acostar, emperò els remolcadors de l'actiu port d'aquella terra tan sols permeten una ullada des d'alta mar. Un es consola tot pensant que Llull és recordat, lluny de casa nostra, quan nosaltres, a poc a poc, ens oblidam de la seva figura, de la seva obra i del seu pensament, en el qual l'amor fou part essencial.

Què hi farem! Ni tan sols la migrada concurrència el dia de la festa del beat a Sant Francesc, pocs dies després del retorn d'aquella terra acollidora, arribava a la sola de les sabates dels assistents a la commemoració de Béjaia.

I com a detall complementari voldria comentar que en aquelles terres arribà a les meves mans un llibre, en àrab, on es feia referència a una publicació nostrada, el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, on el mot Lul·liana, quedava traduït com qadïs Raymun Lulio. El més important és que la paraula qadïs en àrab significa sant cristià. Què en diríeu, de la feta? Sant Ramon Llull a la moreria! I devers la nostra terra simple beat i encara entre interrogants...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris