nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
20°

La normalitat

L'actualitat devora les notícies caduquen abans de publicar-se. Ahir va ser un dia d'aquells que es materialitzen les expectatives de la majoria de votants de Mallorca i, a més, s'aconseguí el més semblant al consens que, en temes d'urbanisme, no hi ha hagut mai per aquests indrets. I què? Creis que la ciutadania se n'alegra, se'n felicita, per la seva corresponsabilitat en la feta? La bona nova ja caducà abans de Nadal i ara ja ni sabem a qui atribuir la paternitat. Avui el centre d'atenció serà si el president Zarkosy s'ha casat d'amagat i allarga la jugada de desviar el punt d'atenció polític a la seva vida privada. O si hi ha massa publicitat en el programa de Festes de Sant Sebastià, malgrat tothom voldria que encara ens costàs menys... Els polítics i els periodistes hem convertit la política en espectacle i, en aquest, la novetat i la sorpresa són les seves bases. Si una bona notícia mai no ha guanyat el protagonisme de les dolentes, ara ja no mereix ni ser considerada notícia per acabar d'omplir el diari. Puc rebel·lar-me contra aquesta dictadura de l'espectacle però no aconseguiré més que oferir un penós espectacle indigne de merèixer l'atenció en prime time.

Amb un excés d'imaginació podria dir que no és que la política competeixi amb la pornografia sentimental televisiva sinó que el nostre país ha assolit una maduresa que ens permet acceptar com a normal que tot l'espectre polític mallorquí competeixi per veure que és més proteccionista. Ja sé que és molta imaginació però també se n'havia de tenir per imaginar que el PP criticaria les mesures protectores per no protegir abastament, que UM, corresponsable de les decisions de l'anterior i de l'actual govern del Consell, veuria inseguretat jurídica en les decisions preses col·legiadament, que els representants de l'esquerra observassin astorats com els antics socis es fan la punyeta o que el PSIB ha d'afavorir la construcció per no carregar amb el mort de l'atur desbocat. Tot això, i més, no s'hagués aconseguit imaginar fa poc més de mig any. I ja veis: ara no és ni la principal notícia de les tertúlies de cafè. S'han salvat de les urpes depredadores milers d'hectàrees, es debaten públicament les raons per a fer i desfer les opaques Àrees de Reconversió i, fins i tot, el govern Antich ha presentat els estudis tècnics que argumenten la necessitat de protegir les diferents àrees... i tot el mateix dia. Tantes bones notícies haurien pogut ser la base per a la declaració del dia d'ahir com el de la Protecció de Mallorca i proposar la seva celebració anual. Passat demà apareixeran les encletxes de tanta felicitat i haurem d'ampliar, fitorats per la demanda contínua de sang, les divergències d'entre tant consens. De fet, seran les mateixes formacions polítiques i no el públic els que faran la principal demanda, acollonides per la incapacitat de demostrar personalitat sense l'enfrontament.

No m'he tornat boig. No és la solució màgica a tots els problemes urbanístics de Mallorca però tampoc no és la «normalitat», el pur funcionament de l'administració o la lògica convertida en govern. És una excepció en la nostra història. És història i, amb totes les prevencions i graus que es vulgui, n'hauríem d'estar contents.

ferranaguilo@ono.com

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris