cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

De sensacions, preocupacions, coalicions, socis i el futur...

El cap d'esports d'aquest mateix diari m'ha repetit, fins a la sacietat, que el RCD Mallorca no ens ha de preocupar, que no es troba en una situació extrema, que som un pessimista, que enguany no patirem, vaja que no anam del tot malament.

Efectivament, no anam del tot malament: el Mallorca no ocupa el darrer lloc de la classificació i qui no es consola és perquè no vol.

De fet, si ens haguéssim començat a preocupar fa setmanes, quan el Mallorca guanyava els partits in extremis, per ventura ara no estaríem a punt de tocar la zona de descens.

Supòs que, ara sí, Pep Verger tendrà motius per estar preocupat i no m'acusarà d'alarmista o pessimista.

Alarma és el que ha sonat a la seu d'Esquerra Unida amb posterioritat a les banyes que els posaran els seus socis de pacte al Bloc, el PSM. No em sembla encertat que entre socis -o antics socis- s'imposi una brega pública. Miquel Rosselló, dirigent d'EU, ja va dir fa uns dies que el PSM semblava la yenka. Ara, el PSM diu que els d'EU s'han de deslligar d'Izquierda Unida, i que no han dit prou vegades que defensen el dret d'autodeterminació. No ho entenc perquè, per convèncer els militants del PSM de les bondats del Bloc, els dirigents nacionalistes varen repetir, fa mesos, una vegada i una altra, que EU eren federalistes i que, fins i tot, defensaven el dret d'autodeterminació. Està dit i està escrit, per tant no val la pena cercar excuses. Si el PSM ha optat per la coalició nacionalista ho haurà fet perquè li convé, perquè ho troben millor, perquè ideològicament és més adequat, pel que sigui, però no perquè en dos anys curts Esquerra Unida hagi canviat. Mentrestant, els d'EU acusen els nacionalistes d'incoherents i de posar tot tipus d'excuses sense fonament per no reeditar Progressistes i el Bloc. No sé per on aniran les coses en el futur, però un simpatitzant del PSM em comentava ahir que no entenia per què s'havia produït un trencament enorme dins el partit per un pacte que ara s'havia desfet. Valia la pena tot allò? Què es va aconseguir? La meva resposta va ser clara, als partits polítics, les decisions es prenen en virtut d'elements ideològics, estratègics i, fins i tot, personals, molt personals.

Com molt personal és la visió del futbol que té Gregorio Manzano. Davant el Saragossa vàrem viure una primera part trista i patètica. De fet, era una primera part com n'hem viscut moltes altres aquesta temporada; però, és curiós, la sensació que es viu entre l'afició és una altra. Hem acabat la primera part de la Lliga, la nostra classificació és pràcticament igual a la de la temporada passada, però la sensació és que anam molt millor. Per què? Els motius poden ser molts, però n'hi ha un d'important, estam sota l'efecte de la Copa del Rei i d'aquells partits de Lliga on s'aconseguiren importants remuntades. No oblidem, de tota manera, que, encara que les sensacions siguin més positives que la passada temporada, el resultat que es plasma a la classificació és ben bé el mateix.

I és que les sensacions són molt importants. Si continuam examinant la coalició nacionalista al Congrés i al Senat, els números diuen que és molt, molt difícil treure el diputat, però tot i això és comença a viure un ambient que indica que mai el diputat nacionalista havia estat tan a prop. Tant de bo que les sensacions positives siguin premonitòries d'una passa històrica a les Balears en aconseguir el primer diputat nacionalista.

Difícil i complicat ho és, però l'esperança no s'ha de perdre, i tots els que creim que amb un diputat propi a Madrid les coses ens aniran millor hem d'empènyer el que puguem per fer que el resultat sigui positiu.

Els que també hauran d'empènyer molt si volen millorar són els jugadors, el cos tècnic i els directius del RCD Mallorca. Dimecres que ve continuam amb la Copa del Rei i la citat serà al Santiago Bernabéu. Diumenge, a Llevant. En Güiza, a punt d'una lesió important. En Manzano, sense renovar i nerviós. No ens estressem, però alerta perquè al Mallorca no pot becar ningú. Em consta que ho saben i que no es dormiran a la parra.

En qualsevols cas, esper que dimecres puguem viure una bona revetla de Sant Antoni i que el blanc es cremi ben cremat amb el foc vermell.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris