nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
19°

«Populars» darrere el boc

Hauríem de trobar manera de dir les coses pel seu nom, evitaríem així que la correcció política ens desviàs de cap a nebuloses designacions plenes d'incertesa. De les persones que fugen dels seus països i arriben a les nostres costes sense passar per cap duana, n'hem arribat a dir de moltes maneres. Ara solem qualificar-les d'«irregulars». La regularitat seria, per tant, el referent, i és un concepte tan ample, tan transparent en aparença, però en realitat tan ple d'ombres i de turbulències, que no sabríem respecte de quina accepció de la regularitat són irregulars els algerians que desembarcaren a s'Almonia. Sense que m'agradi gens aquest qualificatiu, encara l'empraria abans que d'altres que han conegut èpoques d'esplendor, com són ara «il·legal» o «clandestí». En fi, com en podem dir de les persones que associen la idea de futur a la nostra societat i no hi poden accedir amb normalitat (quan els capitals poden entrar i sortir dels seus països sense problemes, ai las?). En diguem com en diguem, n'hi havia, n'hi ha i cada dia n'hi haurà més. Ara Miquel Ramis, portaveu del Partit Popular, acusa el govern central de l'arribada dels algerians a s'Almonia. L'acusació només es pot fer a partir de la deliberada destrucció de la memòria. Què va passar durant el govern de José María Aznar? Es va canviar el rumb dels corrents migratoris, es varen posar les bases per a una política que hauria d'haver evitat els desembarcaments de les pasteres i dels cayucos a les costes i l'aterratge dels boeings a Barajas, procedents de Llatinoamèrica? El govern d'Aznar va fer el que va poder, unes coses li sortiren bé i altres no tant. En general, la política migratòria dels populistes no va ser tan diferent de la dels socialistes. Les xifres no ens diuen gaire cosa. De moment, es van fent coses per involucrar en la contenció dels fluxos els països d'origen o de trànsit. Aquesta tàctica a llarg termini i les repatriacions del dia a dia és tant o més del que havia fet el govern d'Aznar. Però el portaveu del Partit Popular es creu obligat a llançar unes acusacions així, de barral, previsibles en la seva barroeria, en l'absència de qualsevol intent d'aportar elements de bona qualitat al debat públic. Tot ha de ser brega, crits i renou. L'estil Zaplana, Martínez Pujalte, Cañete, etc., l'estil legionari amb el boc al davant, és el que degrada més la vida pública, i per això encara ens continua estranyant que l'hagi adoptat un home que hauria pogut encarnar el conservadorisme mallorquí moderat. D'aquest estil en participa també Maria Salom, coprotagonista de la seqüència més vergonyosa de la història recent, aquella que va dur Pilar Manjón a preguntar «De qué se reían sus señorías?». Alguns creien que el PP a Mallorca podia donar exemplars de polítics més temperats. Posaven d'exemple Jaume Matas, i devien tenir raó: per ventura se n'ha anat perquè no podia suportar la manca de finezza dels seus. No cercàveu una explicació al seu mutis?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris