nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
26°

Jaume I i la pedagogia

Un bon amic, amb un càrrec polític a la Conselleria d'Educació i Cultura, em racomanà, ahir, la lectura de l'article de Bernat Joan i Marí sobre Jaume I. Tot i compartir ideologia amb l'autor de l'article, no hi acabava d'estar d'acord, aquest amic comú professionalment vinculat també a l'educació, amb el sentit que es donava al concepte de pedagogia. Servidor encara no l'havia llegit, tot i que tenia prevista la seva lectura, com acostum fer amb tot allò que publica l'amic i admirat Bernat Joan. De la lectura, en vaig extreure algunes reflexions i punts d'interès, ni que fos a títol personal. Estic absolutament d'acord que la celebració de l'Any Jaume I és una oportunitat, una ocasió única, en una conjuntura política singular per despertar emocions adormides i per renovar els esquemes conceptuals, sobretot aquells que darrerament no ens atrevim a nomenar. Per altra banda, també vaig entendre que s'estava mal utilitzant el concepte de pedagogia, sobretot perquè en cap moment no havia existit la intenció de plantejar-la en un sentit tan tou com ho planteja l'articulista. Allò que, consider, havien volgut manifestar des del Consell de Mallorca és que aquest any havia de servir per divulgar, per donar a conèixer, per escampar des de baix a dalt, a tots els nivells, una idea, una proposta, una visió, una història absolutament relacionada amb el present i el futur del país. La commemoració no hauria de tenir components nostàlgics, elitistes o historicistes, perquè allò que desitjam d'una celebració d'aquestes característiques és tot allò que en té d'oportú i d'actual. Devers 1270, Jaume I féu redactar el Llibre dels Feits. El contingut d'aquesta llarga crònica està relacionada, sobretot, amb la visió que el rei tenia d'ell mateix al final de la seva vida i amb la idea que pretenia deixar segellada pel futur. Avui, vuit-cents anys després del seu naixement, és menester també rellegir-lo amb la clau d'interpretació del present, a partir dels esquemes mentals i de les propostes polítiques actuals. Del que ha passat durant aquests vuit-cents anys ens interessa, preferentment, allò que som capaços de contar avui per commoure i emocionar. Sense coneixement no hi ha vivència; sense experiència no hi ha emoció, sense sentiment no hi ha pàtria.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris