nubes rotas
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
22°

Fesomia i color de les coses

Els que compartiu l'avés de llegir-me els dimecres i els diumenges, ja tindreu notícia del meu vici de prendre notes utilitzant un foli de paper doblegat tres vegades, que duc dins el butxacó de la camia fins que no hi queda gens ni mica d'espai per a més apunts. Després, arxiu en forma d'engrunada de pinça d'estendre roba, i un altre. I quan trob que tot plegat ja hi ha material per a mirar de donar-li forma de qualque cosa, el totxo del dia per exemple, apa, com ara mateix, aferra-t'hi Biel, que no són hores de badar.

.- A la dita «estació intermodal» de la plaça del Rei en Jaume, així quan arribes a baix el més descansat del món, a la paret de l'esquerra, just darrere on els vagons del metro esperen millors temps atresorant silenci i paciència, els decoradors dels que comandaven abans hi pintaren un grandiós, enorme mural d'infinitat de màstils de vaixells, tots de diferents alçades, verticals com fites de partió, pintats de blanc sobre un fons blau molt digne. Ara sé el perquè del motiu pictòric - decoratiu. Vostès també ho endevinen, no és ver?

.- Ben enmig de la plaça del Coll d'en Rabassa, m'hi vaig trobar fa uns dies en Pep, un amic de fa molts anys; ens desitjàrem felicitat com era preceptiu, i allò de: què tal funciones, hi ha salut a bastament?, i sí, podria anar més mal, però vaja, saps què pensava precisament ahir vespre?, m'enflocà. Què pensaves, Pep? Idò que ara, justament ara, em fa tot l'efecte el bromur que em feren prendre quan era a la «mili», mira què et dic. I els dos riguérem la seva fresca ocurrència. Però...

.- Una pintada que he descoberta pels voltants del Carrefour de General Riera: «Feliz consumo 2008. Sigue pringando». Vostès mateixos hi poden afegir els comentaris que trobin oportuns.

.- «És molt difícil que un home entengui una cosa, si el seu sou depèn de no entendre-ho». (Upton Sinclair, citat pel recent premi Nobel Al Gore, al documental Veritats incòmodes)

.- «Los paises no son crueles, es la miseria la que es cruel» («Martín» - Carlos Yglesias, a la pel·lícula: Un franco 14 pesetas).

.- «Deja la lujuria un mes, / y ella te dejará tres». Llegenda emmarcada i penjada a una paret del menjador d'una de les cases de poble que compareixen a la magnífica pel·lícula El extraño viaje, dirigida per Fernando Fernán Gómez l'any 1964.

.- «Juventud divino tesoro,/ 'Ya te vas para no volver!/ Cuando quiero llorar no lloro/ y a veces lloro sin querer». Estrofa d'un poema retolada a una paret d'una cafeteria i a la vegada sala de màquines de joc molt nova i molt pulcra, que, anomenada «Punt de joc», he descobert al carrer Rubén Darío, precisament. A més, i posats a regalar poesia, a altres murs de l'establiment s'hi poden llegir, també de Rubén Darío: «La espada se anuncia con vivo reflejo;/ ya viene, oro y hierro, el cortejo de los paladines», que corresponen, encara que enlloc ho aclareixi, a un fragment de Cortejo Triunfal, el poema de capçalera del Che Guevara, mirin quin esplet de convergències, potser gens ni mica casuals. I també: «Tan bonita/ Margarita/ tan bonita como tu», ínfima escapció del poema que el poeta nicaragüenc dedicà a una senyora de la seva devoció anomenada Margarita Debayle.

I acabar, com tantes vegades, amb un acudit d'El Roto, El País 27-12-07: Un home menudet amb una enorme bandera nord-americana de fons complet de la vinyeta, que assenyalant-la, diu: «Cuando crecen las banderas, merman los hombres». Que és tant com dir: «A cadascú lo seu, i el pastor que múnyiga» com sàviament s'expressa n'Antònia, una bona amiga poblera. Potser el secret rau a trobar la dosi, la proporció justa, l'equilibri de totes les coses, els patriotismes, les banderes, les paraules, els gests... Insistesc en el «potser».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris